Cicle Radicantes

(間)

Ma és un terme japonés que podria traduir-se per pausa, espai, obertura o interval. No obstant això, a diferència del sentit del buit (Mu) el Ma és un espai conscient que estaría ple d’energia i que podria induir a un estat en el qual és possible apreciar l’expansió de l’espai i del temps. En aqueix sentit, el «buit» del Ma és un espai de potencialitat.

El cicle Radicants, en aquesta edició, s’endinsa en aquest concepte. Les artistes comparteixen amb nosaltres les seues pròpies pràctiques del Ma i ens proposen tres espais que actuen com a generatrius i acaben per difuminar els límits de les coses.

Tocant visions (Touching visions). Carme Torrent amb Silvia Zayas

La pràctica explorarà els llocs de trànsit, deixant que emergisquen situacions polifòniques que no busquen ser definides ni ser productives, sinó que generen un temps d’atenció espontània, d’atenció obliqua, de vidència.

Tocant visions es planteja com una sort de ràdio-fílmica, d’experiment en comunicació amb les memòries dels llocs. Sintonitzem amb aquesta experiència com una qüestió de tacte i porositat entre nosaltres. Encara que res veurem, alguna cosa és vist mentre tantegem les superfícies i avancem en la foscor.

A partir del dimecres 27 d’octubre, de 16h a 19h, si vens com a visitant pots entrar a la sala i asseure’t a mirar i escoltar el que està succeint, o pots participar en la pràctica que gira entorn dels espais intermedis entre tacte-moviment-i-paraula.

Més informació ací

Untitled landscapes o Paisatges sense-títol. DD Dorvillier amb Quim Pujol

La pedra és el rastre d’una cosa més gran, també pot assenyalar l’espai on una vegada va haver-hi buit. L’espai entre pedres canvia a mesura que et mous al voltant i a través d’ell. Una pedra pot passar desapercebuda en l’espectacle Magnífic del silenci.

Aquesta setmana, en el museu estic reciclant pràctiques d’una obra anciana, substituint els seus objectes escènics amb pedres.

El Ma es va descobrint en aquest procés de transposició de llocs i històries… mentre es construeixen buits amb pedres portades d’un altre lloc, al mateix temps que dibuixem buits i pedres, i ens movem amb aquestes formes.

A partir del dimarts 26 d’octubre, de 10h a 13.30h, pots visitar en la Galeria 1 del museu el procés de la pràctica. Pots veure o participar dissenyant… (pedres… o cossos…).

Més informació ací

Radicar. Quim Bigas amb grup de treball

Ens hem trobat i hem radicat. El radicar podria ser una arrel i, alhora, és allò que es troba en un lloc. Diguem que el radicar és visible i invisible i, en aquesta relació constituent, radica la seua radicar. Radicar podria ser estar i habitar amb el buit com alguna cosa que ens ofereix acostaments a llocs. Estar amb la penombra, que no és només falta de llum.

Amb aquest grup de persones hem xarrat del Ma i dels molts buits que apareixen en el moment que atenem a alguna cosa o a una cosa. I, a través d’això, hem posat el cos i l’atenció en aquest edifici, el qual també és un cos que està atenent. A través d’aquesta trobada, s’activa també un lloc d’escolta que ens permet atendre les pràctiques que ens envolten i als procediments al voltant d’aquest Radicants.

A partir del dimarts 26 d’octubre, de 10h a 13.30h Quim Bigas i el grup de treball habitarà el museu amb els seus cossos i partitures.

Més informació ací