Conversa amb Juan Vicente Aliaga amb motiu de la inauguració de l’exposició «Des/ordre moral»

Conversa amb motiu de la inauguració de l’exposició “DES/ORDRE MORAL. Art i sexualitat a l’Europa d’entreguerres” a càrrec del comissari Juan Vicente Aliaga.

Aquesta exposició tracta d’explorar els canvis produïts en la sexualitat i la moralitat en el context europeu del període d’entreguerres. En aquell temps, es pot observar l’impacte del conservadorisme en les lleis i la permanència de les normes religioses. Així mateix, és important tindre en compte els efectes de la Primera Guerra Mundial en la població. La crisi social en la qual estaven immerses les societats europees i el desig de viure després d’un període infaust van estimular l’aparició de comportaments d’individus i grups que es van apartar de les regles dominants. L’art va ser un territori en el qual es van donar manifestacions d’aquella llibertat de costums. L’ús de la fotografia va facilitar l’exposició del cos i de la nuesa. Però altres tècniques (dibuix, gravat, pintura, escultura) van ser utilitzades també per a traslladar una inconformitat davant de l’ordre moralitzador. En grans ciutats com Berlín i París, van aflorar amb més freqüència aquestes expressions de llibertat. Tot i això, la censura es va continuar exercint i el control social i judicial es va plasmar en tota mena de situacions repressives. L’arribada dels feixismes i totalitarismes (Alemanya, Itàlia, Espanya, Unió Soviètica) va posar fi a l’anhel d’una nova societat.
J. V. Aliaga.

La mostra inclou més de 180 obres estructurades en set seccions: Les cultures del cos; El cercle de Bloomsbury i altres estètiques; Trauma i desig; Sota aquesta màscara, una altra màscara (Sous ce masque, un autre masque); Els abismes del sexe; En temps sicalíptics i Totalitarismes virils, i mostrarà dibuixos, pintures, gravats, fotografies, escultures i pel·lícules de més de 45 artistes com Hans Bellmer, Romaine Brooks, Brassaï, Federico García Lorca, Gluck, Duncan Grant, Hannah Höch, Tamara de Lempicka, Maruja Mallo, Jeanne Mammen, Néstor, Max Pechstein, Gregorio Prieto, Carol Rama, Rudolf Schlichter, Sascha Schneider, Suzanne Valadon, Ethel Walker o Gerda Wegener, així com una selecció de llibres i revistes, i altra documentació sobre l’època.