Radicantes

Radicantes 2020

Res es dona per fet perquè res es dona per impossible

Radicantes. Cicle de dansa, experimentació i pensament en el museu torna amb una nova edició il·lusionant i diferent per a aquest octubre-desembre de 2020.

Radicantes és un cicle en femení que pretén compartir processos creatius amb els públics, situant al cos com a epicentre de l’acció. En aquesta conjuntura ens preguntem com transformar les prohibicions en possibilitats, com pot un cos continuar afectant altres cossos des de les noves maneres de percebre, com podem continuar creant i per a què hem de continuar creant.

Obrim dos laboratoris d’experimentació, amb l’artista Olga Diego i amb la ballarina i coreògrafa María Muñoz.

Els laboratoris consistiran en quatre sessions de treball on line al costat de les artistes que mostraran i acompanyaran a lxs participants, compartint les seues eines i procediments de creació, obrint un espai d’experimentació i possibilitat col·lectiva.

Dins del cicle s’ha programat una conversa online entre les dues artistes el 20 de desembre.

Conversa online entre Olga Diego i María Muñoz: 20 desembre, 18.00 hores.

En streaming través del Youtube de l’IVAM. https://www.youtube.com/c/gvaIVAM/featured

Comimissariat i conduït per Rocío Pérez, Tatiana Clavel i Mireia Ferrer Álvarez. 

LABORATORI AMB OLGA DIEGO.  Aforament complet.

Escafandra 1-RP

(Radicantes en Pandèmia).

Artefacte individual per a la respiració en territori hostil.

Projecte performatiu amb artefacte experimental. Metàfora o possibilitat de la trobada en temps de pandèmia.

Cerca, idees, esbossos, experiments, absurds, interacció, resultat obert…

Res es dona per fet perquè res es dona per impossible.

Olga Diego

Sessions online: 15, 22, 29 d’octubre i 5 de novembre, 18 h.

Retransmissió en streaming: https://www.youtube.com/user/olgadiego/featured

Acció performativa: 7 de novembre 18 h. Hall de l’IVAM

Olga Diego (Alacant, 1969)

El seu treball es caracteritza per la construcció de diversos artefactes i l’exploració dels mateixos a través de performances. Ha desenvolupat una àmplia experimentació sobre temàtica de vol, alçant ella mateixa el vol en un dels seus artefactes. La interacció i implicació dels espectadors és un altre dels seus interessos. Explora també els límits del cos i la identitat, la construcció-desconstrucció del gènere. Recentment desenvolupa escultures dotades de moviment i interactives amb aplicació de circuits electrònics i programació.

LABORATORI AMB MARÍA MUÑOZ

Les mans i els temps.

Introducció

Els processos relativament inconscients del pensament tenen gran importància en l’escriptura del moviment en l’espai, en l’escriptura coreogràfica, en la composició instantània. En qualsevol disciplina artística, fer un procés de creació suposa situar-se davant d’alguna cosa que ens és aparentment desconeguda. En la nostra pràctica, el cos és la nostra eina. Estructura, produeix i conté un coneixement intuïtiu que permet que fem associacions i comence el moviment.

Prenem consciència del que ens envolta a través dels nostres sentits i sovint la nostra primera connexió són les nostres mans, les nostres eines més intel·ligents i amb més experiència en les diferents situacions de la vida. Les mans contenen la nostra memòria i el nostre coneixement més essencial.

En moure’ns, són les nostres ajudants de confiança, però també poden invertir el procés en buscar el seu propi camí d’investigació. Llavors, les mans parlen del nostre cervell, i els nostres ulls i els altres membres del cos es coordinen i mouen en col·laboració amb elles. Quan agafem una eina, la mà es converteix en aqueixa eina. De la mateixa manera, quan en moure’ns les mans “agafen” l’espai, el nostre cos passa a formar part d’aqueix espai.

Aquest laboratori està plantejat com un espai de trobada i intercanvi, de pràctica i de reflexió entorn d’aquestes idees que han acompanyat la meua pràctica de dansa durant molts anys.

Les mans són un organisme complicat, un delta en el qual conflueix molta vida que ve des de lluny per a desembocar en el gran corrent de l’acció. Rainer Maria Rilke

Sessions online: 24, 26 de novembre 2020 i 01, 03 de desembre 2020, 10.30 hores

Trobada en IVAM: 13 de desembre, 11:30 h., IVAMlab2

María Muñoz

De pares nascuts a Chera (Guadalajara) i Panticosa (Pirineu aragonés) creix a València on estudia música i practica l’atletisme de competició. Allí s’inicia també en la dansa i, posteriorment, viatja a Amsterdam i a Barcelona per a ampliar la seua formació. Té la seua primera experiència professional amb la companyia japonesa resident a Holanda Shusaku & Dormu Danse Theater en l’espectacle Era en 1982. En 1985, la formació al costat de Maria Antònia Oliver del grup La Dux marca l’inici de la seua pròpia trajectòria en la creació escènica. L’any 1988 col·labora amb Pep Ramis en la creació del sol Cuarto Trastero i en 1989 formen el grup Mal Pelo en el qual tots dos comparteixen des de llavors la creació i la direcció. Dins del grup desenvolupa una faceta d’investigadora i pedagoga del moviment. També edita i estimula la creació de textos per a l’escena. Actualment és coreògrafa, ballarina i codirectora del centre de creació L’animal a l’esquena a Celrà, Girona.

Des del 1989 Mal Pelo ha presentat, entre altres, els espectacles Quarere (1989), Sur-Perros del Sur (1992), Dol (1994), La Calle del Imaginero (1996), Orache (1998), El Alma del Bicho (1999), L’animal a l’esquena (2001), Atrás los ojos (2002), An el silenci (2003), Bach (2004), ATLAS (2005), Testimoni de llops (2006), He visto caballos (2008), Tots els noms (2010), Caín & Caín (2011) i L’esperança de vida d’una llebre (2013), El Quinto Invierno (2015), 7 Lunas (2015) , The Mountain, the Truth and the Paradise (2017), On Goldberg Variations / Variations (2019) y Inventions (2020).

En 2001 Pep Ramis i María Muñoz impulsen L’animal a l’esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari en una masia de 19 hectàrees situada a Celrà (Girona). Un refugi que fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes, teòrics i ballarins que participen en residències, tallers i laboratoris.

Reconeixements

Mal Peloha ha rebut, entre altres, el Premi Nacional de Dansa ( 2002, Generalitat de Catalunya); Premi Nacional de Dansa (2009, INAEM – Ministerio de Cultura) en reconeixement a la seua trajectòria en la creació coreogràfica, així com l’obertura de nous camins en la dansa contemporània; Premi Ciutat de Barcelona (2017, Ajuntament de Barcelona); Premi de la Crítica (2018, Associació de crítics de Barcelona).

Inscripcions Laboratori María Muñoz:

Per a participar en els laboratoris és necessari inscriure’s a través del correu actividades@ivam.es indicant les teues dades personals i unes línies en les quals expliques la teua motivació per a formar part d’ells.

Data límit de recepció de sol·licituds: 18 de novembre.

Comunicació de les persones admeses: 20 de novembre