L’IVAM dedica un nou cas d’estudi al fotògraf Robert Frank

Nota Post Robert Frank

València. El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, i la comissària i conservadora de fotografia del museu, Sandra Moros, han presentat hui Caso de estudio. Robert Frank. Fotografies, llibres i pel·lícules amb un recorregut per la mostra.

José Miguel G. Cortés ha destacat la importància de l’obra de Robert Frank (Suïssa, 1924), que ha servit de “model per a un conjunt d’homes i dones que s’han dedicat a la fotografia, un artista que ha intentat derrocar els límits de la fotografia, anar més lluny i qüestionar aqueix llenguatge creatiu”. Cortés ha subratllat que Frank “és un artista clàssic, però profundament contemporani”.

Com ha explicat la comissària, per a aquesta exposició s’ha seleccionat 19 fotografies pertanyents a la Col·lecció de l’IVAM, llibres, així com les pel·lícules Keep Busy (1975) i True Story (2004) procedents del Museum of Fine Arts de Houston i el vídeo documental titulat Fire in the East, que contextualitza la seua obra.

Es tracta d’un recorregut per la trajectòria artística d’un dels fotògrafs més influents del segle XX que s’inicia amb dues obres dels anys 50, Look, London (1950) i Untitled. Park avenue scene (1950), que se situen al costat d’altres obres de finals dels anys 70, època en què l’artista reprèn la fotografia després d’haver-se dedicat al cinema. “Robert Frank és un inconformista i l’ús que fa de la polaroid, amb imatges brutes o trencades, ajuda a entendre el seu treball”, destaca Sandra Moros.

Frank és un artista que experimenta amb els límits físics de la imatge. En els anys 70 introdueix el llenguatge escrit de pròpia mà en les fotografies i també la pintura, la qual cosa s’explica, segons la comissària, pel fet que les seues dues parelles siguen pintores. Exemple d’açò són obres com Fire to the south, Mabou (1980) o In the Old City of Beyruth. November 18-28th (1991).

En la mostra es projecten dues pel·lícules de la filmografia de Robert Frank, Keep Busy de 1975 i True Story de 2004. Aquesta última és una cartografia de la vida de l’artista, un recorregut pels llocs en els quals viu per a abordar qüestions com el pas del temps, la construcció de la memòria i la mort.

La comissària també ha destacat una “xicoteta joia de l’exposició”: el fotollibre que el New York Times va encarregar a Robert Frank en 1963, titulat Zero Mostel reads a book, un homenatge als llibreters en el qual l’artista construeix la història d’un personatge histriònic a través de fotografies en les quals està molt present la imatge en moviment.

Caso de estudio. Robert Frank s’articula entorn de les tres línies de treball que va desenvolupar l’artista al llarg de la seua carrera i posa l’accent en la gran heterogeneïtat que va desenvolupar en les seues obres entorn de la construcció de la imatge, la autorepresentació i representació de l’altre.

Com tots els casos d’estudi que es realitzen en la galeria 3 de l’IVAM, s’ha editat una publicació que arreplega un text de la comissària que analitza la trajectòria de l’artista a partir de les obres exhibides en l’exposició..

La mostra s’inaugurarà demà dijous a les 20 hores amb una xarrada prèvia que la seua comissària, Sandra Moros, mantindrà amb el professor de la Universitat de València, Carlos Cuéllar. Així mateix, el divendres a les 19:30, s’oferirà una visita guiada gratuïta a l’exposició a càrrec de la comissària.