James Turrell

James Turrell naix el 1943 a Los Angeles (Califòrnia), i de 1961 a 1965 estudia psicologia, matemàtiques, història de l’art i altres assignatures científiques com geologia i astronomia al Pomona College a Claremont (Califòrnia). Més tard, participa en un programa experimental a la University of California, Irvine, on les seues investigacions combinaven l’art i la tecnologia.

James Turrell ha estudiat amb passió la forma amb què l’ésser humà percep la llum i, a través d’aquesta, la concepció que aquest aprehén l’espai. Durant la seua llarga carrera, Turrell ha convertit la llum en un objecte amb el qual extraure i implementar la sensualitat emanada de les nostres sensacions i, per defecte, la vivència plaent i la reflexió que se’n deriva. Tot unit a unes grans dosis d’espiritualitat a la manera que les societats més primitives ho van fer sense l’ús de la tecnologia. Com explica l’artista, “és important modular tant la llum com el so. Apreciem la llum i n’experimentem l’absència.” I la pregunta que formula i dirigeix a l’espectador és: “Què estic mirant realment i que sent?”

El seu treball més recent explora la desaparició de les barreres en l’arquitectura que hi ha a través de les instal·lacions de llum. Segons Turrell, “només amb l’ús de la llum pots controlar la percepció visual en qualsevol moment […] Per això el meu treball està intrínsecament involucrat amb la creació de l’estructura espacial. Normalment això es fa amb materials físics, formigó, acer o vidre, però jo ho faig amb la llum.” Turrell, com l’arquitecte Louis Kahn, treballa amb la certesa que “la llum natural proporciona emoció segons com la deixes entrar i modificar l’espai a través dels seus matisos durant les diferents hores del dia i de les estacions.”

Aquestes experiències es reflecten en la peça que realitza exclusivament per a l’IVAM, on l’artista crea un Skyspace, un espai tancat però obert al cel. El tractament de la llum interior fa que el cel aparega en el mateix pla que el sostre de l’habitació, justament en la intersecció entre l’espai interior i l’exterior. La percepció del cel canvia a partir del pas del dia, de l’alba al capvespre. Recorrent les instal·lacions que realitza a la Galeria 1 del museu, la percepció de l’espai es modifica, així com els canvis d’intensitat lumínica són percebuts des de la foscor. Les instal·lacions que realitza per a l’IVAM es transformen en llocs on l’ésser humà definirà l’espai, en la frontera on el silenci i la foscor es troben. L’artista posa els ingredients, i els espectadors només han de mirar.

Turrell no crea res realment nou, el que crea són les condicions que ens permeten entendre què és la llum i les seues conseqüències en l’espai. Com diu l’artista, “vull tractar la llum que veiem en els somnis i els espais que veiem provenen d’aquests somnis, i que són coneguts per als qui viuen aquests espais.”