RADICAL GEOGRAPHICS Rogelio López Cuenca

Pdf Dossier de Premsa Rogelio López Cuenca

7 d’octubre, 2015 – 31 de gener, 2016

Galeria 6. IVAM, Centre Julio González

Comissaris: Rogelio López Cuenca i Teresa Millet

RADICAL GEOGRAPHICS reuneix una sèrie de projectes desenvolupats per Rogelio López Cuenca des de finals dels anys 90 fins a l’actualidad que, conjuntament, conformen una gran instal·lació específica per a la Galeria 6 de l’IVAM.

RADICAL GEOGRAPHICS inclou, a manera de constel·lació, l’actualització de treballs que tenen com objecte llocs com Lima, Roma, Màlaga, Valparaíso, els camps de refugiats de Tindouf (Algèria)… i el més recent, encara en procés, a partir del workshop No/W/here: València. Aquests projectes cerquen funcionar a manera de manuals de desorientació respecte als itineraris programats com a norma; són contramapes i, en efecte, el llenguatge que utilitzen amb freqüència és el de la cartografia, doncs a més de la seua funció de control del territori, el mapa és una màquina reversible, una narració oberta, de múltiples entrades i eixides, sense principi ni fi prefixada, un dispositiu discursiu alternatiu, antiautoritari: no existeix ni lloc ni adreça privilegiada des d’on es puga llegir ni recórrer.

El títol de l’exposició al·ludeix, d’una banda, a la revista National Geographic com a reeixit enginy multimèdia que, baix l’aparença d’innocent entreteniment i sana curiositat, reprodueix i difon un poderós imaginari colonialista, com un omnipotent panòptic, des de el “centre” cap a “la resta del món”. Per la seua banda, l’adjectiu “radical” evoca les anomenades geografies crítiques; les ‘altres geografies’, aplicades a aprendre a mirar allò que no es veu, a l’anàlisi de la producció d’espais, desvetlant el caràcter ideològic de la pròpia metodologia geogràfica.

No/W/HERE: València és un projecte encara en procés, en el qual Rogelio López Cuenca treballa des del passat mes d’abril juntament amb alumnes de la Facultat de Belles arts de València, amb l’objectiu de dibuixar un “nou” mapa de la ciutat. La ciutat-marca, imatge comercial, seu de grans esdeveniments i d’obres d’arquitectes-estrella; la hipertròfia de determinades manifestacions culturals explotables com a espectacle al mateix temps que s’aixafen aquelles menys susceptibles de comercialització, la instrumentalització política de la cultura, etc. Els trets distintius tòpics de la “reorganització” neoliberal del territori, adquireixen a València valor paradigmàtic, erigint-se en model de polítiques revengistes per part d’unes elits que han vist històricament la cosa pública com a patrimoni propi.

Però també la ciutat s’embasta -intermitent, amb els fils, cautelosos, íntims unes vegades, silenciosos, i a voltes explosius, en les veus de les multituds- com una xarxa de resistència enfront del saqueig del comú, en el desmuntatge del simulacre, en la demolició del miratge obscè, instituint el que el geògraf David Harvey ha cridat “espais d’esperança”.

Entorn del projecte de València, RADICAL GEOGRAPHICS presenta una sèrie de projectes de López Cuenca com ara el que es focalitza en la ciutat xilena de Valparaíso, Valparaíso White Noise, o el de Nerja Once, sobre la ciutat natal de l’artista.

El soroll blanc o so blanc de baixa intensitat s’utilitza per a afavorir la relaxació i el somni, en emmascarar els sorolls sobtats i molests. També pot usar-se per a desorientar a persones abans d’un interrogatori i com a tècnica de privació sensorial.

Valparaíso White Noise marca una sèrie de llocs d’oblit, esbiaixats mentre que petjades d’un passat considerat “inadequat” per a l’òptim flux de la banalitat consumista,“blanquejats” en nom d’una ciutat imaginada, posada al servei de les tècniques de màrqueting urbà (terciarització, tematització i reapropiament capitalista de l’espai públic)

El colp d’estat de l’11 de setembre de 1973 va donar les seues primeres brutals urpades en Valparaíso. Les localitzacions d’aquest mapa són en la seua majoria llocs utilitzats com a centres de detenció i tortura, però també espais que, per més que mai es veren esguitats de sang, guarden el mut estigma del seu paper com a nodes del règim de terror que va devastar Xile durant dues dècades.

La peça es configura com una xarxa de cites, teixida a partir de textos teòrics, recerques històriques, arxius fotogràfics, hemeroteca i produccions cinematogràfiques de propaganda. Empra així mateix les targetes postals, el cinema i la televisió, la ficció i la publicitat comercial o els documents elaborats per particulars i destinats originalment al consum domèstic; fonts en principi considerades com menys proclius a servir de vehicle ideològic, però que precisament per açò han de ser valorades com un valuosíssim dipòsit d’informació.

S’han volgut assenyalar dos moments -conferint-los una dimensió de “històrics”, més simbòlics que reals- per a marcar l’aplicació de sengles models successius d’explotació turística en la zona: el descobriment de la Cova de Nerja en 1959 (que encara avui continua sent un dels “monuments naturals” més visitats d’Espanya) i l’emissió de la sèrie de televisió Verano azul en els primers anys vuitanta, que provoca la popularització i massificació de la localitat com a destinació turística.

Nerja, una vegada, és una lectura de lectures: “una vegada” és la freqüència amb que el turista sol tenir una experiència en un lloc de destinació: es prefereix sempre la novetat, cada vegada una diferent. L’àlbum del turista es va completant amb moments únics, detinguts, congelats, extrets d’un decurs del que l’individu visitant és partícip d’una manera summament tangencial, de llocs que van tenir una existència prèvia a la seua arribada i que continuaran vius, transformant-se, després de la seua partida.

Rogelio López Cuenca (Nerja, 1959) centra la seua pràctica artística entorn de l’anàlisi dels mass media, la construcció de les identitats i la crítica cultural, treball que desenvolupa mitjançant publicacions, cursos, tallers, exposicions, intervencions en espais públics urbans, en la TV o en internet – www.malagana.com -, recorrent a procediments propis tant de les arts visuals com de la literatura o les ciències socials.

Des del principi de la seua activitat artística, l’obra de Rogelio López Cuenca s’ha caracteritzat per la presència d’un dels eixos fonamentals de l’experiència de la modernitat: l’urbà, la ciutat, el polític, que aborda d’un manera crítica i poètica, mitjançant un subtil maneig del llenguatge i la intel·ligent relectura d’imatges quotidianes o procedents d’els mitjans de comunicació. Els seus treballs més recents exploren la manipulació de la història i la memòria col·lectiva. Realitzats en la seua majoria en col·laboració amb altres artistes o amb estudiants i investigadors de diverses disciplines, es tracta de projectes marcats a més per una atenció principal al seu caràcter processual, sent així que no sempre conclouen en la producció d’un objecte, una publicació o una exposició a l’ús, sinó que poden acabar dissolent-se en processos de més llarg recorregut, desbordant el camp de les pràctiques artístiques per a disseminar-se en altres adreces i altres territoris, amb altres usos.