L’exposició Aigües Intoxicades de l’artista Regina de Miguel proposa imaginar un museu extraplanetari terraformat sense èxit segles arrere, un aparell de memòria d’una utopia espacial fallida. El Museu de Tornus es projecta en un futur on els museus, amb discursos per a donar sentit al progrés i com a centres per a educar la mirada colonitzadora d’un món governat per uns pocs, perden completament el sentit. El que queda és un arxiu conscient de la seua incompletesa, de la seua contaminació i de la seua complicitat amb la violència lenta que recorre l’univers.
En la primera part, l’Arxiu Tel·lúric de Tornus es dissenya com un pantà artificial on es mesclen vida, residus, dades i matèria en forma de dibuixos i escultures de diferents museus o arxius ficticis, a més d’elements geològics per a ser analitzats. La segona part la conforma l’assaig audiovisual de nova producció Aigües intoxicades, milotxes mai vistes, una reunió de suïcides. Una història protagonitzada per una científica atrapada en una pandèmia que ens porta cap a una dimensió afectiva sobre l’ansietat, la culpa ecològica, la saturació de dades i la dificultat d’imaginar un futur. En este assaig, diferents escenaris de Puerto Rico com l’observatori de Arecibo, les granges de coral o els pantans es convertixen en exemples d’una forma de govern que fa invivibles determinats territoris i cossos de manera gradual, a través de la suma de decisions militars, econòmiques i científiques que s’executen sobre ells.
El projecte de museu galàctic continua amb la indagació contínua de l’artista sobre la nostra ambició extractivista – no sols terrestre sinó còsmica – i els seus possibles escenaris futurs. Es construïx com un interior des d’on veure reflectits els nostres modes de vida. En Tornus, la imaginació política es desplaça de la fugida progressista a la pregunta, molt més pertinent, per com habitar dins d’un sistema danyat.