Irene Grau i Marco Giordano dialoguen sobre el cos i el territori en l’IVAM

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • El museu reforça la seua col·laboració internacional amb la Fundació Sandretto Re Rebaudengo Madrid en ‘Et dic cos’
  • És el segon projecte d’un programa d’intercanvi artístic que viatjarà a Torí després de la seua exhibició en el Centre Julio González

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura este dijous l’exposició ‘Et dic cos’, un projecte que reunix 52 peces d’irene grau i Marco Giordano en el qual els artistes compartixen una reflexió sobre el cos, entés no sols com a anatomia física, sinó també com a paisatge, petjada i espai d’interdependència.

La mostra, desenvolupada conjuntament per l’IVAM i la Fundació Sandretto Re Rebaudengo, forma part del cicle expositiu ‘Territoris en Trànsit: Solo Duo’, una plataforma d’intercanvi que connecta a artistes de diferents contextos institucionals i geogràfics: Marco Giordano, convidat per la Fundació Sandretto, i irene grau, vinculada a la Comunitat Valenciana.

Per a la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, “irene grau i Marco Giordano ens proposen precisament una reflexió sobre la interdependència. Les seues obres desplacen la idea del cos més enllà d’allò humà per a pensar també el paisatge, els minerals o els residus com a cossos que deixen petjades i que transformen allò amb què entren en contacte”.

Patrizia Sandretto Re Rebaudengo, presidenta de la Fundació Sandretto Re Rebaudengo, ha destacat que “és molt important crear sinergies amb altres centres artístics com l’IVAM. ‘Et dic cos’ ens permet visibilitzar el talent i les similituds entre creadors com irene grau i Marco Giordano i, al mateix temps, consolida el nostre ferm compromís de bastir ponts culturals internacionals”. Després de la seua exposició en l’IVAM, la mostra viatjarà al Palazzo Re Rebaudengo de Garene, seu històrica de la Fundació Sandretto, on s’exhibirà al gener de 2027.

Comissariada per Alicia Ventura i Bernardo Follini, l’exposició aborda la relació i la tensió entre el cos i el món més que humà, un ampli horitzó que abasta des de les espècies vegetals i minerals fins a les infraestructures que habiten els nostres ecosistemes urbans. “irene grau i Marco Giordano convergixen en una mateixa sensibilitat ecosocial i en una voluntat de qüestionar les formes extractives amb les quals històricament ens hem relacionat amb el territori”, segons Blanca de la Torre.

‘Et dic cos’ reunix obres preexistents dels dos creadors, juntament amb algunes noves produccions realitzades específicament per als espais del museu, abastant des del mitjà de la pintura fins a la fotografia, i de l’escultura a la instal·lació.

El títol de l’exposició al·ludix a l’acte de reconéixer elements més que humans, naturals o artificials, com a cossos. Cada artista ho articula a la seua manera. D’una banda, irene grau presenta una proposta que vincula la pintura performativa amb la transformació del paisatge i el territori. “El meu treball investiga com els processos naturals i la intervenció humana, especialment a través d’indústries com l’extractivisme, alteren l’entorn natural”, declara. D’esta manera, la creadora aconseguix traduir visualment les transformacions del paisatge i del terreny i plasmar-les directament en els seus processos pictòrics.

Esta línia conceptual es materialitza en esta exposició “en una trilogia de projectes estretament interconnectats que situen al sòl i al subsol en el centre del discurs”. Les propostes ‘brillo abrigo’ sobre la conservació de les pintures d’Altamira; ‘A hierro’, entorn de les ferides que la mineria metàl·lica deixa a la muntanya, i ‘la séptima parte de un milímetro’ que partix de la primera fase de producció de la indústria ceràmica, compartixen l’ús experimental de la matèria primera com a fil conductor per a visibilitzar els processos de transformació geogràfica.

Marco Giordano, per la seua part, construïx un nou ecosistema posant en diàleg diferents cicles de treball amb l’àmplia instal·lació escultòrica ‘Gridlocks’ com a eix central. La seua pràctica artística s’ha concentrat en els materials que componen la transició energètica. “Són cossos en moviment, són com a màquines que funcionen gràcies a l’electricitat. Però d’on ve eixa electricitat?”, es pregunta l’artista. A partir d’eixes preguntes va començar una investigació de les infraestructures energètiques globals “perquè la forma en què produïm l’energia és també la forma en què ens relacionem amb la terra i el treball”.

Partint de la seua formació a Itàlia, després de viure al Regne Unit i ara a Buenos Aires, Giordano va començar a conéixer zones de l’Argentina, Xile i Bolívia, així com ciutats com Potosí, on s’encunyaven monedes, les mateixes monedes “que hui ja no pot comprar ningú”. Per a l’artista la qüestió és preguntar-nos “quin futur estem construint”.

Per a la directora de l’IVAM, l’exposició ens convida a comprendre que tot paisatge conserva les marques dels quil’habiten i que tota transformació del territori implica també una transformació dels cossos. “Res existix de manera aïllada. També les institucions som cossos i només continuem vius quan som capaços de compartir, de transformar-nos i de construir, al costat d’uns altres, nous horitzons”, en paraules de Blanca de la Torre