Només una cosa era estranya, continuar pensant com abans. Melanie Smith

Esta mostra reunix les dos últimes produccions de l’artista mexicana-britànica Melanie Smith: Axolotl (2025) i Tixinda (2025).

Els dos projectes giren en relació amb dos animals en perill d’extinció: d’una banda, el ambystoma mexicanum, conegut també com ajolote mexicà, un amfibi endèmic de la Vall de Mèxic del qual queden entre 500 i 1000 individus en el seu hàbitat natural; i, per l’altre el plicopurpura pansa, o caragol porpra, animal que, històricament, ha tenyit les teles de morat en diferents geografies i que hui només habita, en perill, en les costes d’Oaxaca a Mèxic.

Sota una pregunta sobre la mirada i la imatge, l’artista busca en diferents mitjans com la pintura, el dibuix, el vídeo i l’escultura, modes d’acostar-se a estes formes d’allò  viu sense generar representacions deterministes.

Són recorreguts per diferents escales de visió i de perspectives que li permeten jugar amb les representacions per a proposar un acostament que connecte al públic amb l’animal, des de la seua corporalitat, la seua plasticitat, el seu color; en una frase, des de la seua particular manera d’existir.

Amb estes obres Smith articula una sèrie de preguntes sobre la relació entre cultura i naturalesa posant en qüestió una idea de separació i superant una jerarquia ontològica d’allò viu evocant una poètica que convida a una altra manera de mirar, potser més empàtica, més curiosa, que vol, en els límits del propi art, intentar aprendre dels altres éssers amb els quals vivim.