Et dic cos forma part del cicle expositiu Territoris en trànsit / Només duo, una plataforma d’intercanvi i projecció que connecta artistes de diferents contextos institucionals i geogràfics. El cicle proposa el diàleg entre dos creadors —un està convidat per una institució col·laboradora i l’altre, vinculat a la Comunitat Valenciana— de manera que genera un recorregut compartit en dues seus i dos temps expositius. Este format fomenta l’encreuament de mirades, llenguatges i territoris i impulsa xarxes de col·laboració que amplien l’abast del teixit artístic contemporani.
L’exposició Et dic cos posa en diàleg les pràctiques artístiques de Marco Giordano i Irene Grau. Al centre de la mostra, se situa la relació i la tensió entre el cos i el món més que humà, un horitzó ampli que comprén des de les espècies vegetals i minerals fins a les infraestructures que habiten els nostres ecosistemes urbans. El títol Et dic cos fa referència a l’acte de reconéixer elements més que humans, naturals o artificials, com ara cossos, subjectes dotats d’una essència pròpia amb què s’entra en contacte. Cada artista articula esta dinàmica relacional per mitjà de posicionaments, modes i tècniques diferents.
D’una banda, per a Irene Grau, el seu propi cos és el mitjà a través del qual pot entrar en diàleg amb el paisatge natural, travessar-lo, habitar-lo i usar-lo com a element per a desenvolupar una producció artística coherent. Les seues obres són sovint el resultat d’accions performatives, no només petjades i documentacions d’estos processos, sinó sistemes en què la matèria natural esdevé lèxic que dialoga amb la història de la pintura i del paisatge. D’altra banda, en la pràctica de Marco Giordano, el cos mai no s’exhibix, sinó que sempre se suggerix. La seua investigació partix de la paraula, del so i dels materials per a recompondre un llenguatge escultòric intrínsecament performatiu. El seu treball implica sovint la recomposició i la transformació de la matèria com un acte capaç d’interrogar fenòmens socials contemporanis que revelen friccions polítiques.
Et dic cos reunix obres preexistents d’Irene Grau i Marco Giordano, juntament amb algunes produccions noves de tots dos elaborades específicament per als espais del museu, i abasten des de la pintura fins a la fotografia, i de l’escultura a la instal·lació.
Irene Grau presenta una selecció d’obres que pertanyen als dos cicles brillo abrigo (2024) i A hierro (2023-2024). En esta última sèrie, Irene treballa des del seu cos cap a la naturalesa, gravant, tacant amb òxid i aigua els llenços. Utilitza la força per a arrossegar les teles i convertix l’herba en innombrables pinzells que dibuixen el llenç plasmant l’acció de l’home de les mines en l’obra. Tota esta força queda enregistrada en la superfície de l’obra i conviu amb tota la delicadesa de l’aigua. El paisatge es pinta a ell mateix. Abrigo és un treball elaborat al voltant d’Altamira que partix de connectar dues qüestions essencials: la presència de l’aigua a través del moviment i la possibilitat d’entendre’s com a refugi. Acompanyarà estes sèries amb una de nova producció elaborada a partir de la pols que sustenta la fabricació de taulells de ceràmica a la zona de Castelló.
Marco Giordano construïx un ecosistema nou posant en diàleg diferents cicles de treball amb l’àmplia instal·lació escultòrica Gridlocks (2026) com a eix central. Estes escultures estan compostes per unions d’alumini, coure, fibra de vidre i plàstic, elements que conformen les infraestructures energètiques, cossos sovint invisibles dins de les nostres ciutats. Elaborat a partir de materials procedents del desmantellament de cablejats a Glasgow, este cicle representa la primera etapa d’una investigació de llarg recorregut que l’artista dedica al tema de la transició energètica i a les lògiques productives i extractives que la sustenten.
Coproducció:
