Museu Amfibi és un museu dins del museu, un impuls de l’IVAM cap a entendre la pròpia institució com un organisme en si mateix, un ésser híbrid, simbòlic, connector i, alhora, activador d’una programació que s’entreteixeix en les accions i els projectes del museu. Fa referència a la capacitat d’estos organismes d’habitar i transitar entre l’aigua i la terra, exercint un paper crucial en la transferència de matèria i energia entre ambdós medis. Fent ús d’esta metàfora, l’IVAM es pensa com un museu amfibi mediador entre diferents territoris físics i simbòlics, generant nutrients i vida, memòries i sabers.
Museu Amfibi no es concep com una mera línia programàtica, sinó com un espai indefinit d’investigació, producció i acció cultural expandida, articulant també xarxes amb altres territoris tant valencians com nacionals i internacionals. Una parainstitució, un museu dins del museu.
La proposta s’estructura al voltant de dos eixos interrelacionats: Territoris-Terra i Entorns Aquàtics. Ambdós s’articulen a través de processos artístics, mediacions culturals i accions col·lectives que dialoguen amb els paisatges naturals i els cossos d’aigua. Des d’esta perspectiva, transporta matèria i energia, però també transporta memòries, relats, imatges i desitjos. En el seu trànsit entre entorns terrestres i aquàtics —entre paisatges urbans, rurals i naturals— es converteix en un dispositiu de relació que connecta ecosistemes i comunitats, cossos i paisatges.
Museu Amfibi es proposa com un territori en suspensió, un espai d’ambigüitat viscosa on ens sentim còmodes, on el museu deixa de ser un contenidor estàtic per a convertir-se en un organisme que respira, sent i muta. Un museu que transita entre la terra i l’aigua, entre allò visible i allò imaginat, entre l’ancestral i allò que ha de vindre. Com els amfibis, habita els llindars. Així, s’entén com un organisme viu, permeable, travessat per fluxos de matèria, energia, afectes i memòries, desplegant i fent visibles relacions d’interdependència i ecodependència. Un museu-cos amfibi que transporta nutrients entre ecosistemes físics i simbòlics, i que, en este trànsit, activa records, ficcions i mitologies, generant noves investigacions, sensibilitats i formes d’atenció.
Els amfibis —criatures que van habitar el temps profund milions d’anys abans de l’aparició d’allò humà— encarnen una memòria geològica que precedeix i desborda la nostra història. Pensar el museu des de l’amfibi és convocar eixe temps primigeni, i pensar passat-present-futur com un mateix temps històric; els contes i les mitologies amfíbies junt amb la racionalitat en l’organització del coneixement del món. És activar un museu que recorda no sols allò humà, sinó allò més-que-humà, per a imaginar altres formes de coexistència.
Museu Amfibi trenca amb les categories binàries i opera entre allò real i allò imaginari, allò oníric i allò quotidià, l’arxiu i la ficció. Es configura com un territori transdisciplinari on conflueixen maneres diverses de pensar altres cartografies possibles, altres maneres de recórrer, respirar, sentir i habitar el món.
D’esta manera, Museu Amfibi és un lloc on especular amb altres formes d’organitzar —o desorganitzar— el món. Un espai de tensió, però també de possibilitat. Un laboratori on assajar alternatives davant les lògiques d’extracció, acumulació i polarització, i on imaginar un plurivers amfibi fet d’interdependències, cures i ressonàncies. Un lloc on els sabers, els feres i els sentirs es comparteixen, es contaminen i es transformen mútuament. Un territori on ressonen altres possibilitats de ser i existir, on l’arxiu no és només memòria del passat, sinó matèria viva per a imaginar futurs. Un museu que, en pensar-nos com a amfibis, ens convida a veure d’una altra manera, a recórrer d’una altra forma, a sentir des d’altres cossos i altres temps.
Museu Amfibi és, en última instància, una criatura que recorda i que somia. Un espai per a engendrar noves poètiques, noves vibracions, nous afectes. Un museu que respira i que proposa futurs desitjables.
