‘La botella mig plena. Imaginant universos i nous mons. València 1947-1959’ amb Nacho París
Activacions de l'exposició ‘Atrevir-se a més. València abans de l'art normatiu. 1947-1960’
En el marc de l’exposició ‘Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960’, es desplega una programació pública que vol posar de relleu aspectes clau de la mostra oferint nous formats de lectura d’aquesta: converses amb els comissaris, visites urbanes o activacions a la sala.
De la mà d’un dels comissaris de la mostra, ‘La botella mig plena. Imaginant universos i nous mons. València 1947-1959’ , es planteja com una activació en la mateixa sala de l’exposició, en la qual Nacho París proposa una lectura possible sobre el procés d’obertura o d’actualització dels llenguatges artístics a València, així com la discussió d’alguns llocs comuns que, sobre l’època, influeixen —de manera reductora— en la nostra capacitat de mirar aquell temps.
L’enfocament de la trobada se centrarà en l’art més que en les obres; en l’art com a esdeveniment, com a cosa que ocorre, com a situació (en el sentit amplíssim de la paraula: la seua circumstància, el seu trànsit, la seua posició…). Com alguna cosa que passa (i de vegades es queda) entre l’obra i la seua recepció, o entre el seu temps i el nostre, o entre la societat que la produeix, l’acull i la contempla, o l’espectador, o el públic, entesos aquests com a aparell social.
En aquest sentit, el comissari desgranarà i plantejarà qüestions sobre les propostes estètiques falangistes o franquistes (encara que no n’hi haguera com a unitat) i sobre les diverses alternatives i els seus desacords interns, així com sobre les polítiques institucionals i el pensament, els esdeveniments i les realitats socials que van fer possible una cosa i no una altra.
La mostra es proposa com una investigació oberta que llança una mirada nova sobre aquest període històric valencià des d’una òptica i metodologia interdisciplinàries, atenta al context social i crítica amb una concepció de l’art com a realitat autònoma, aliena al món que l’envolta. D’aquesta manera, i a través d’una selecció de més de dues-centes obres de més de cinquanta artistes (com Manolo Gil, Jacinta Gil, Ángeles Ballester, Juan Genovés, Joaquim Michavila, Vicent Castellano, Manuel Baeza, Peiró Coronado o Rosa Fagoaga, entre altres) i abundant documentació, l’exposició revisa les aportacions dels diversos col·lectius i artistes que protagonitzaren la renovació de les arts a València durant aquest període, prestant també una especial atenció als canvis en les arts de l’Església Catòlica, a les persistències i derives del Moviment Modern en l’arquitectura, l’interiorisme i l’art mural.
