Publicacions i contracultura a València
Durant els períodes més convulsos de la nostra modernitat -aquells en què van acabar saltant pels aires totes les convencions morals i socials- les publicacions al marge de la indústria editorial van tindre un paper determinant en l’expansió vírica de les idees i dels postulats més radicals. Així va passar durant les primeres dècades del segle XX amb la irrupció de les publicacions dels grupuscles d’avantguarda, i així es va propagar també la rebel·lió juvenil contracultural a partir de finals dels anys seixanta. A Espanya, i més en concret a València, l’impacte d’aquesta contestació generacional arribaria amb un xicotet retard, i s’encavalcaria amb els importants canvis socials i polítics que es van produir en el marc de la lluita contra un franquisme agonitzant. A la nostra ciutat, València, l’esperit de la rebel·lió política i contracultural va niar molt prompte en una modesta publicació de butxaca dedicada a l’espectacle, Cartelera Turia. Creada el 1964, per les seues pàgines es van desplegar a través dels anys articles dedicats al teatre, la música i el cine underground europeu, així com textos que abordaven la revolució sexual o l’agitació del moviment estudiantil, per posar uns pocs exemples. Les seues portades, sempre a càrrec d’artistes, dissenyadors i il·lustradors valencians contestataris, com ara Equipo Crónica, Miguel Calatayud o Rafa Gassent -entre les desenes de col·laboradors- van ser durant dècades el millor aparador de la revolta cultural de tota una generació a la nostra ciutat.
El tebeo contracultural d’influx americà i europeu va arrelar amb força a València durant els anys setanta, i va tindre la peculiaritat de fusionar-se amb recursos i temàtiques procedents de la tradició llibertària i satírica vernacla com les auques o els llibrets de falla de temps de la República i, no menys important, amb productes de la cultura de quiosc com la novel·la policíaca. Destacables d’aquesta època són alguns tebeos i fanzines autoeditats com El Gat pelat, A Valenciaa, El polvorón polvoriento o Els tebeus del Cingle. Aquest tipus d’historieta, que subvertia els esquemes morals arrelats en el tebeo franquista, trobarà de nou lloc durant els anys noranta en fanzines àcrates com Kaos, No control, Empalmar de Troya o Masakre, fanzines que mesclaven, en composicions collage hereues de les barates edicions dadà, historietes amb articles sobre concerts de música punk, el moviment ocupa, l’alliberament sexual, l’antipsiquiatria o el consum de drogues.
De tot això i molt més, parla l’exposició en l’IVAM Contracultura. Resistència, Utopia i Provocació a València.
Joan Ramon Escrivà
Conservador
