Amb la participació de Gema Quiles, Sandra Mar, Miguel Ángel Erba i Juan Ripoll
Per al primer Berenar dArt i Context 2023-2025, que es va dur a terme el 14 de desembre de 2023, Gema Quiles i Sandra Mar van convidar a Miguel Ángel Erba i Juan Ripoll per a parlar de l’esbós. Els quatre participants van prendre els seus apunts com a punt de partida per a indagar i exposar els seus processos de treball i tot allò que acaba configurant la seua pràctica.
L’esbós s’entén com un mitjà idoni per a imaginar possibilitats plàstiques entorn d’uns pensaments. Pel seu caràcter instantani i la seua simplicitat de mitjans, és entés com una ferramenta que permet derivar eixes primeres idees a múltiples formes, textures i colors. Partint d’esta idea, es van plantejar diverses maneres d’elaborar i d’utilitzar l’esbós. D’una banda, es van triar, entre eixes proves de color i de composició, aquelles que van voler emportar-se a una altra dimensió i a un altre suport per a treballar sobre la base d’ella. Per una altra, es van prendre eixos apunts, més automàtics i caòtics, com una excusa o lleugera idea inicial per a començar a treballar un altre material i una altra escala. D’esta manera, l’ús de l’esbós va passar a determinar quina és la forma en la qual estos artistes s’enfronten al suport i al material definitiu, donant més lloc a l’atzar o intentant controlar més el resultat, no necessàriament com a postures enfrontades, sinó com a opcions que en tot el procés es van alternant i mutant. Es va parlar també de les imatges de referència com alguna cosa que ens suggerix o una cosa de la qual fugir conscientment, de com ens influïx el contingut que consumim i en quin lloc el col·loca cadascuna. Amb tot això, els participants van plantejar una conversa col·lectiva per a indagar en els processos i eixe encant de les xicotetes peces prèvies.
Juan Ripoll (València, 1995) treballa en projectes artístics entorn de problemàtiques que sorgixen des de la fotografia i que avancen cap a territoris híbrids. Entre algunes de les seues exposicions individuals destaquen Tráeme flores por favor (Artnit, Mallorca, 2018) o Everlasting Love and Coal (La Posta, València, 2017). El seu treball va ser inclòs en el número dos de la revista Unstate. Va ser seleccionat per a participar en el grup d’investigació del CCCC (València) en el cicle anual «Totalitat i Infinit», comissariat per Diana Guijarro i M Reme Silvestre.
Miguel Ángel Erba (València, 1994) treballa a partir de la gestualitat, el moviment i l’emoció com a aspectes clau en el seu procés pictòric, que beuen d’unes certes pràctiques de l’art urbà –context en el qual ha estat immers durant anys–, on es requerix actuar amb grans formats i en la major brevetat de temps. Per a Erba, la pintura és un mitjà amb el qual poder expressar-se de manera sincera, allunyat de la paraula i del pensament racional, i crear un imaginari propi d’històries i relats influenciat per la literatura, la música i el cinema.
