L’IVAM ha programat per a 2016 13 exposicions temàtiques i individuals que segueixen línies que es relacionen i entrecreuen, atès que la majoria d’elles ens acosten a problemàtiques actuals. Cal destacar la gran mostra titulada Perduts en la ciutat, que s’exhibirà en les galeries 4 i 5, i que estarà composta per obres de la col·lecció de l’IVAM, des de l’inici de la modernitat fins a l’actualitat, amb el fet urbà com a eix central. Una exposició que conjugarà diferents pràctiques artístiques, des de la pintura o l’escultura fins al còmic, el cinema i l’arquitectura, a més d’incloure una important presència d’artistes nacionals i internacionals.

La temporada arrancarà amb la primera gran exposició a Espanya de Harun Farocki, comissariada per Antje Ehmann, vídua de l’artista, i Carles Guerra, actual director de la Fundació Tàpies de Barcelona. Serà la primera vegada que un museu espanyol exhibisca una gran selecció de pel·lícules i instal·lacions del cineasta alemany.

Així mateix, la rellevància que l’IVAM atorga al còmic i al disseny es plasmarà en l’exposició VLC. València Línia Clara, que analitzarà el naixement, desenvolupament i influències de la denominada Nova Escola Valenciana entre els anys 70 i 90. Es tracta de l’exposició de major envergadura dedicada mai a Espanya a aquesta disciplina en un museu d’art contemporani.

El programa expositiu del pròxim any manté a més dues línies de treball que ja es van iniciar en el de 2015. La primera d’elles, els casos d’estudi, projectes que vinculen el marc expositiu amb la recerca, documentació i anàlisi de les obres d’artistes determinants de l’últim segle, presents en la col·lecció de l’IVAM. I en segon lloc, el fet de dedicar la galeria 6 a projectes específicament creats per a l’IVAM (per Dora García o per Helena Cabello i Ana Carceller) i que no s’exhibiran en cap altre lloc.

Una altra de les constants en la programació de 2016 serà la presentació de grans exposicions individuals, dedicades a tres destacats artistes de l’últim segle: Christian Boltanski, Mario Merz e Ignacio Pinazo (amb motiu del centenari de la seua defunció). Igualment significativa és l’exposició Entre el Mite i l’Espant, on més de trenta artistes dels segles XX i XXI, i pertanyents a diferents països mediterranis, ofereixen molt diverses visions del que significa les relacions entre les costes d’aquest mar.

Exposicions 2016

HARUN FAROCKI. 3

Comissaris: Antje Ehmann i Carles Guerra – 21 de gener

CHRISTIAN BOLTANSKI. 5

Comissaris: José Miguel G. Cortés i Joan Ramon Escrivà – Estiu de 2016

MARIO MERZ. 6

Comissaris: Gianfranco Benedetti y José Miguel G. Cortés – Finals de 2016

IGNACIO PINAZO I ELS SEUS CONTEMPORANIS. 6

Comissari: Javier Pérez Rojas- Tardor de 2016

ENTRE EL MITE I L’ESPANT. EL MEDITERRANI COM A CONFLICTE. 9

Comissari: José Miguel G. Cortés 18 febrer-3 juliol

VLC. VALENCIA LÍNEA CLARA. 11

Comissari: Álvaro Pons – Estiu de 2016.

NO ÉS VERITAT NO ÉS MENTIDA. L’ART DEL FAKE. 13

Comissari: Jorge Luis Marzo – Finals 2016

RESPIRACIÓN ARTIFICIAL. PERFORMANCE. ECO OSCURO.. 14

Comissaris: Dora García y Peio Aguirre – Primavera de 2016.

CABELLO – CARCELLER. 15

Comissàries: Helena Cabello y Ana Carceller – Estiu de 2016.

LA PRESÈNCIA I L’ABSÈNCIA. 16

Comissaris: Xavier Arenós y Joan Ramon Escrivà – Finals de 2016.

PERDUTS EN LA CIUTAT. COL·LECCIÓ IVAM.. 17

Comissari: José Miguel G. Cortés – Primavera de 2016.

CASO DE ESTUDIO. FOTOGRAFIA SOCIAL AMERICANA. ANYS 30. 19

Comissari: Joan Ramon Escrivà – Primavera de 2016.

CASO DE ESTUDIO. RICHARD HAMILTON.. 20

Comissària: Teresa Millet – Tardor de 2016

HARUN FAROCKI

Comissaris: Antje Ehmann i Carles Guerra

21 de gener

La primera de les 13 exposicions de la nova temporada de l’IVAM estarà dedicada al cineasta alemany Harun Farocki (1944-2014), autor d’una vasta obra que inclou més de vuitanta títols. Aquesta presentació retrospectiva, comissariada per Antje Ehmann, companya de l’artista, i Carles Guerra, mostrarà per primera vegada a Espanya una àmplia selecció de pel·lícules militants i exemples de l’activitat com a crític de cinema de Farocki, que prologa sis de les seues instal·lacions més destacades. L’exposició es complementa amb un doble programa de projeccions. Un dedicat a recuperar els programes de televisió en els quals el cineasta entrevista a destacats productors culturals, i un altre a través del com es pot traçar l’evolució d’un gènere molt específic l’objecte del qual seria la crítica de les imatges.

El projecte es completa a més amb una publicació que inclourà per primera vegada una àmplia documentació sobre els intercanvis de correus electrònics que va implicar la producció d’instal·lacions com Serious Games (2010) o Paralell (2012-2014), una conversa entre Carles Guerra i Antje Ehmann, coautora d’algunes de les coautora d’algunes de les obres de l’últim període i co-comissària d’aquesta exposició, que planteja una revisió del llegat crític de Harun Farocki i un assaig d’introducció que aborda la militància biopolítica del cineasta com leitmotiv de la seua trajectòria.

L’exposició de Harun Farocki podrà visitar-se en l’IVAM fins a finals del pròxim mes de maig.

 CHRISTIAN BOLTANSKI

Comissaris: José Miguel G. Cortés i Joan Ramon Escrivà

Estiu de 2016

Una dotzena d’instal·lacions, 10 d’elles de gran format, procedents de diferents museus d’Espanya i França, conformen aquesta extensa mostra, que pretén oferir una visió global de l’obra de Christian Boltanski (París, 1944). Es tracta d’obres produïdes entre els anys 1990 i 2000, en les quals l’artista francès, premi Julio González 2014, reflexiona sobre la memòria, la pèrdua o la mort. Aquests grans temes són una constant en la producció de Boltanski, uns dels artistes plàstics vius més importants de França, al que li obsessiona l’escàs o inexistent rastre que deixa qualsevol vida després de desaparèixer.

Els seus treballs, sempre vinculats a la memòria mitjançant la càrrega simbòlica dels objectes, es nodreixen, com ell mateix explica “de les petites històries de persones que no són conegudes”. L’obra de Boltanski, en les seues diferents facetes expressives, ha tingut una presència molt especial a València. Forma part de la Col·lecció de l’IVAM una de les seues obres més significatives, La Réserve des Suisses Morts (1991), una gran instal·lació que ha estat present en nombroses ocasions en museus internacionals.

MARIO MERZ

Comissaris: Gianfranco Benedetti i José Miguel G. Cortés

Finals de 2016

La mostra respon al desig de proporcionar una comprensió global de les complexitats i contradiccions que conformen la simbologia de l’escultor italià. A través de les seues escultures i instal·lacions, es pretén il·lustrar la varietat de recursos tècnics que utilitza Mario Merz (Milà, 1925-2003), un dels artistes més destacats d’Itàlia durant la postguerra i una de les figures més conegudes del moviment conegut com Art Povera. L’exposició desenvoluparà els temes característics de la iconografia de l’artista italià proporcionant una lectura extensa de la variada simbologia merziana.

La trajectòria de Mario Merz es caracteritza per la seua reacció contra les tendències dominants en l’art entre 1950 i 1960. Merz rebutja les aspiracions de moviments com l’expressionisme abstracte, en favor d’un art més depurat i arrelat a la terra amb materials senzills i procedents de la naturalesa.

IGNACIO PINAZO Y SUS CONTEMPORÁNEOS

Comissari: Javier Pérez Rojas

Tardor de 2016

Amb motiu de la celebració del centenari de la defunció d’Ignacio Pinazo (València,1849 – Godella,1916), l’IVAM prepara una nova lectura dels seus treballs a través d’una exposició que revisa la vigència i modernitat de la seua obra pictòrica i de dibuixos. La mostra subratlla el particular salt en solitari de l’artista cap a un conjunt de recerques plàstiques que van anticipar molts dels pressupostos de la pintura moderna espanyola.

La pintura de Pinazo és representativa del que va ser l’evolució d’un artista a cavall entre la tradició acadèmica vuitcentista i la nova concepció de la pintura pròpia de l’anomenada modernitat del segle XX. Si bé en els treballs de Pinazo les petjades de la tradició retratista, la pintura d’història, el costumbrisme, i fins i tot la temàtica alegòrica estaran presents durant quasi tota la seua vida artística, en aquesta exposició es destaquen, especialment, els seus innovadors diàlegs amb la naturalesa i l’entorn quotidià realitzats amb obres de petit format a partir de 1886, any del seu trasllat a la localitat valenciana de Godella.

L’IVAM posseeix la més important col·lecció pública d’obres sobre l’artista valencià Ignacio Pinazo. Els seus fons es componen de cent pintures i més de sis-cents dibuixos.

ENTRE EL MITE I L’ESPANT. EL MEDITERRANI COM A CONFLICTE

Comissari: José Miguel G. Cortés

18 de febrer-3 de juliol

Aquesta exposició, la primera dedicada a l’anàlisi de la realitat soci-cultural del Mediterrani, qüestiona si aquesta àrea geogràfica existeix com a entitat cultural, política o social. La mostra s’estructura en dues parts: la primera reflexiona sobre el mite, el d’aquells intel·lectuals del nord d’Europa que viatjaven al sud cercant l’arcàdia perduda. Alguns d’ells ho feien per a millorar la seua salut, uns altres per a trobar-se amb una visió del cos humà molt més lliure, com a element de plaure i sense els tabús dels països protestants. Per a il·lustrar aquesta imatge idíl·lica del mediterrani es mostren fotografies dels alemanys Wilhelm von Gloeden o Herbert List, així com pintures de Pinazo, Sorolla, Picasso o Muñoz Degraín.

 

La segona part de l’exposició, la més contemporània, reflexiona sobre com s’ha passat d’aquesta visió idealitzada, a la de l’espant, amb el Mediterrani com a permanent zona de conflicte, amb problemes com la immigració, la desigualtat, el racisme o les fronteres infranquejables.
Entre les obres que ací s’exhibeixen prima la fotografia i el vídeo, amb treballs d’artistes com el valencià Sergio Belinchón, les marroquines Yto Barrada i Bouchra Khalili, l’algeriana Zinedine Bessai, el libanès Akram Zaatari, l’albanès Adrian Paci, el palestí Taysir Batniji o la suïssa Ursula Biermann, entre altres.

VLC. VALENCIA LÍNEA CLARA

Comissari: Álvaro Pons

Estiu de 2016

Comissariada per l’expert en còmic Álvaro Pons, es tracta d’un dels projectes estrella de la programació de l’IVAM per al 2016. Serà sens dubte l’exposició més gran dedicada al còmic que s’ha fet en un museu d’art contemporani a Espanya, amb l’exhibició de vora 200 originals.

L’exposició se centrarà en l’escena valenciana de còmic sorgida durant els anys 80 al voltant d’un grup consolidat d’autors i que es va conèixer, erròniament, com a “Nova Escola Valenciana”. Aquest grup conforma realment una generació d’autors que tenen com a element cohesionador la influència de Miguel Calatayud i l’activa escena artística de València en els anys 70, així com el seu interès per trencar l’estètica imperant en el còmic des de l’experimentació i l’avantguarda. Formada en la seua majoria en la Facultat de Belles arts, els principals noms d’aquesta generació són els de Sento Llobell, Mariscal, Micharmut, Daniel Torres, Manel Gimeno i Mique Beltrán. Tots van coincidir en la presència i màxima eclosió creativa en la revista Cairo publicada per l’editorial catalana Norma durant els anys 80.

Com a antecedents s’exhibiran còmics de l’Equipo Crónica i Equipo Realidad dels anys 70, entre altres. En la mostra estaran presents Tritón de Daniel Torres, Macao de Mique Beltrán, Futurama de Micharmut, Garriris de Mariscal o La diosa sumergida de Miguel Calatayud. A més hi haurà també espai per a la vinculació de la disciplina del còmic amb les falles i l’obra d’il·lustradors més joves com Ana Juan o Ana Miralles.

NO ÉS VERITAT NO ÉS MENTIDA. L’ART DEL FAKE

Comissari: Jorge Luis Marzo

Finals de 2016

Aquesta mostra repassa alguns dels camuflatges, infiltracions i sabotatges empresos per artistes de tot el món des que Orson Welles fera creïble un atac marcià per a posar en evidència el poder manipulador dels mitjans. Artistes que s’inventen a altres artistes i ridiculitzen els discursos de l’excel·lència cultural; documentals que aparenten realitats objectives i posen en solfa els recursos periodístics; performers que imposten rols per a fer saltar per l’aire la certesa del que veiem o sentim; artistes digitals infiltrats en els jocs de guerra per a curtcircuitar les expectatives dels usuaris; exposicions falses presentades en museus icònics de la veritat acadèmica i que acaben exposant la fragilitat del seu poder; sense oblidar que el fake és també un format inherent al propi discurs del poder, motiu pel qual No és veritat. No és mentida exhibirà algunes de les més terribles i notòries falsificacions promogudes institucionalment.

El fake o engany, format parasitari i emmascarat que aparenta el que no és, s’ha convertit, en mans de molts artistes, en un arma que cerca curtcircuitar la massiva manipulació d’allò real, sovint fent seues tècniques de l’enemic. Persegueix desvetlar al més prompte possible els mecanismes i mites que fan possible la credibilitat. Amb el problema afegit que, sovint, també el fake esdevé part de l’espectacle que critica, fent-se format d’autoritat.

RESPIRACIÓN ARTIFICIAL. PERFORMANCE. ECO OSCURO

Comissaris: Dora García i Peio Aguirre

Projecte específic per a l’IVAM. Primavera de 2016

Respiración artificial. Performance. Eco oscuro és el triple títol del projecte específic proposat per a l’IVAM per Dora García en col·laboració amb Peio Aguirre. Naix d’una llarga conversa entre Aguirre i García iniciada en el 2009 sobre la naturalesa de la performance, de l’actuació, dels dobles, de les personalitats múltiples, dels daimons, els fantasmes i les veus, de la representació, sobre la transmissió del coneixement i de l’experiència.

Respiración Artificial serà una performance realitzada en col·laboració amb alumnes de la Facultat de Belles arts de la UPV. A partir d’un text elaborat en un taller sobre una experiència col·lectiva de deriva en la ciutat de València, construiran el script de la performance que tindrà lloc en l’IVAM durant els dies de l’exposició.

A la vegada, Performance, realitzada com a col·laboració entre Dora García i Peio Aguirre, és un script que compta amb diversos personatges. Pot entendre’s com un assaig permanent i com una obra de teatre en temps real. Es presenta sobre una taula amb tantes còpies com a personatges apareixen en el text; periòdicament, una sèrie d’actors activen la peça. I Eco oscuro és una novel·la de Francisco Baena, escrita en 2015 i encara inèdita, que reflexiona sobre la possibilitat de la modificació del real per la ficció i és també un estudi de diverses obres de Dora García.

CABELLO – CARCELLER

Comissàries: Helena Cabello i Ana Carceller

Projecte específic per a l’IVAM. Estiu de 2016

El projecte site-specific de Cabello/Carceller per a l’IVAM és una presentació adequada i ideada específicament per a l’espai de la galeria 6 del museu i que tractarà sobre la construcció de les identitats i els gèneres, temes sempre presents en els treballs d’ambdues artistes. Helena Cabello i Ana Carceller (París, 1963 / Madrid, 1964) inicien la seua col·laboració en 1992 i des de llavors vénen desenvolupant un treball interdisciplinari que utilitza diferents mitjans d’expressió –instal·lació, performance, vídeo, escriptura, dibuix…- que pretén posar en qüestió les maneres de representació hegemònics en les pràctiques visuals i proposar alternatives crítiques.

Serà la quarta mostra, dins de la línia d’exposicions iniciada en el 2015, en la qual els artistes elaboren un projecte específic per al museu, són els seus propis comissaris, així com autors d’una publicació, que estarà més prop d’un llibre d’artista que d’un catàleg a l’ús. A més, el projecte s’associarà, com els anteriors de la Galeria 6, a un taller que s’organitzarà prèviament a l’exposició, en col·laboració amb la Facultat de Belles arts de la UPV.

Atès que aquesta exposició és un projecte encara per construir, adjuntem com a exemple del treball de Cabell/Carceller, la performance en viu i el vídeo, Bailar, el género en disputa, de 2013, sobre les manifestacions artístiques feministes dels seixanta.

LA PRESÈNCIA I L’ABSÈNCIA

Comissaris: Xavier Arenós i Joan Ramon Escrivà

Projecte específic per a l’IVAM. Finals de 2016

El valencià Xavier Arenós (Vila-real, 1968) presentarà un altre dels projectes específics per a la galeria 6 de l’IVAM. La mostra situa la ciutat de València, capital de la Segona República entre 1936 i 1937, com a escenari polític i social clau en el transcurs de la Guerra Civil. València es va convertir en un gran laboratori cultural on es van portar a la pràctica experiències pioneres com l’Institut Obrer, o es van gestar esdeveniments de gran importància internacional com el Pavelló de la República per a l’Exposició Internacional de París en 1937. L’exposició indaga en la simbologia d’aquests dos “llocs de memòria” amb la intenció de constatar com allò que va ser reprimit o va quedar inconclús retorna una vegada i una altra amb noves forces.

L’obra de Xavier Arenós analitza, a partir de de processos documentals i d’arxiu, utopies que van nàixer com a alternativa al poder hegemònic i que després de ser cancel·lades per aquest, han esdevingut ruïnes, residus, o provocat ferides traumàtiques. Arenós reconstrueix algunes d’aquestes utopies amb la finalitat de reactivar el seu potencial i actualitzar-ho. Els seus referents es troben en l’arquitectura moderna, l’avantguarda russa o el productivisme cultural desenvolupat durant la guerra civil espanyola.

PERDUTS EN LA CIUTAT. COL·LECCIÓ IVAM

Comissari: José Miguel G. Cortés

Primavera de 2016

Aquesta exposició pretén mostrar d’una manera transversal en el temps el magnífic conjunt d’obres que posseeix la col·lecció del museu des de l’inici de la modernitat fins a l’actualitat. Segueix la línia de l’actual adreça de mostrar de manera permanent els molt diversos fons de l’IVAM. La mostra se centrarà en les aportacions que des de la pintura, l’escultura, la fotografia, l’arquitectura, el còmic o el vídeo s’han acostat a la representació de la ciutat, a l’anàlisi de l’espai urbà o al debat sobre la relació entre espai públic i privat.

En les deu sales de les quals constarà la mostra, podran veure’s imatges de principis del segle XX, com les d’Horacio Coppola, William Klein o Lee Friedlander, o també les de Gabriel Cualladó, fins a les construccions de Miquel Navarro, passant per les fotografies de Gabriele Basilico o Hannsjörg Voth, amb propostes com les de Charles Simonds, que concebeixen l’espai urbà d’un mode diferent al qual estem acostumats. Estaran igualment presents alguns dels fons procedents dels recents dipòsits de Cal Cego i Juan Redón, amb obres tan enigmàtiques com les de Thomas Ruff, Martin Parr, Gregory Crewdson, Nan Goldin o Richard Billingham.

Perduts en la ciutat parlarà també de la perplexitat i inseguretat que provoca en la ciutats el sentir-se vigilats, així com les diferents formes d’entendre els nostres rols i sexualitat, a través de l’obra d’artistes com Sigmar Polke, John Baldessari o Cindy Sherman. La mostra tindrà continuïtat en la sala d’exposicions de la biblioteca, amb l’exposició paral·lela titulada Testimonis de la ciutat, dedicada als col·lectius socials que han treballat per fer de València una ciutat millor.

CASO DE ESTUDIO. FOTOGRAFÍA SOCIAL AMERICANA.

AÑOS 30

Comissari: Joan Ramon Escrivà

Primavera de 2016

A través d’una cuidada selecció de fotografies, revistes, llibres i documentals, aquesta exposició revisa el context històric de l’obra dels fotògrafs de la FSA Farm Security Administration (1935-1944), així com els treballs d’alguns dels màxims exponents de la fotografia social nord-americana com Lewis Hine, Paul Strand o Ralph Steiner, presents en la Col·lecció de l’IVAM.

En l’àmbit de la fotografia, les imatges que millor van il·lustrar les seqüeles socials de la Gran Depressió, resultat del crac borsari de 1929, van ser les realitzades pels fotògrafs americans Walker Evans, Dorothea Lange, Carl Mydans, Arthur Rothstein, Jack Delano, Marion Post, Gordon Parks, Rusell Lee, que participaren en el programa de la FSA. Aquest nou cas d’estudi aprofundeix en els valuosos treballs d’uns fotògrafs que van documentar les devastadores conseqüències de la greu crisi econòmica que van patir els Estats Units, amb xifres de desocupació catastròfiques i sense un sistema de protecció social.

CASO DE ESTUDIO. RICHARD HAMILTON

Comissària: Teresa Millet

Tardor de 2016

Aquest cas d’estudi ofereix un exhaustiu recorregut per l’obra de Richard Hamilton (Londres, 1922-2011) a partir dels seus treballs presents en la col·lecció de l’IVAM. Permetrà difondre la varietat de mitjans, gèneres i temàtiques que aquest artista britànic va utilitzar al llarg de la seua carrera: fotografia, dibuix, gravat, disseny industrial, publicitat, manipulació digital d’imatges, etc, passant per la crítica política o la reflexió sobre el consumisme i la cultura de masses.

La mostra analitza com Hamilton va aconseguir construir un incisiu discurs iconogràfic que, sota un aspecte lúdic i irònic, platejava una crítica sobre la societat de consum i l’imaginari mediàtic contemporani. S’estudia així mateix com va explorar els límits entre el popular i el culte, el natural i l’artificial, el figuratiu i l’abstracte. Figura clau de l’art pop, Richard Hamilton és un dels artistes britànics més influents del segle XX.