José Miguel G. Cortés: “Quasi cap museu d’Espanya pot mostrar obres com les quals es veuen en aquesta exposició”

nota Post_La eclosión de la Abstracción

València. El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés ha presentat hui ‘L’eclosió de l’abstracció. Línia i color en la col·lecció de l’IVAM’, juntament amb els altres dos co-comissaris de l’exposició, Mª Jesús Folch i Josep Salvador. La mostra exhibeix en deu sales de vora 2.000 metres quadrats una selecció de 150 obres d’art no figuratiu dels fons del museu des dels anys 50 fins a l’actualitat. La instal·lació ‘Porterville’ (2004) de James Turrell, amb la qual culmina el recorregut i que es mostra per primera vegada, és una de les peces clau, que no es troba en cap altre museu espanyol.

José Miguel G. Cortés ha destacat que és “una exposició magnífica no pels nombres, no perquè s’exhibeixen 150 obres, sinó perquè mostra el treball de noms molt assenyalats de la història de l’art, tant artistes valencians, com Eusebio Sempere, nacionals, com Antoni Tàpies, i internacionals, com Richard Serra”. “Quasi cap museu d’Espanya pot mostrar obres com les quals es veuen en aquesta exposició”, ha afegit el director, que ha agraït també el “suport, confiança i complicitat” de la Fundació Banc Sabadell.

Segons Cortés, per a la realització d’aquesta mostra s’ha fet “una selecció important i rigorosa de les obres de la col·lecció, però no s’exhibeixen totes les peces que té l’IVAM sobre aquesta temàtica amb l’objectiu de permetre recorreguts amplis i agradables que mostren alhora les relacions entre els diferents artistes”.

El recorregut, que ocupa les galeries 4 i 5 de l’IVAM, arranca en la segona meitat del segle XX, amb obres d’alguns dels principals representants de l’Expressionisme Abstracte, com Adolph Gottlieb, Hans Hofmann o Ad Reindhardt, i inclou així mateix els collages de l’espanyol Esteban Vicente. En la segona sala destaquen els relleus lluminosos de l’alacantí Eusebio Sempere, i les pintures geomètriques del valencià José Mª Yturralde.
La comissària Mª Jesús Folch ha subratllat el treball sobre la matèria de Pierre Soulages, present en la quarta sala. Obres en les quals “empra gruixudes capes de pintura negra rica en olis que creen solcs, amb els quals vol reflectir el pas del temps”. En la mateixa sala, es presenten també les aquarel·les de Henri Michaux realitzades després de consumir drogues al·lucinògenes, o l’experimentació de Lucio Fontana i els seus llenços als quals realitzava corts.

Sis llenços d’Antonio Saura dedicats a la representació del cos de la dona des d’allò grotesc presideixen la quarta sala. Josep Salvador, comissari i responsable de la col·lecció de l’IVAM, ha fet referència al treball del museu a l’hora de conformar els fons del museu, i de “parar esment al treball d’artistes que s’han demostrat fonamentals, però que en el seu moment no eren tan reconeguts, com el cas de Lucebert”.
En la cinquena sala, sis obres d’Antoni Tàpies de grans dimensions comparteixen l’espai amb dues obres de Manolo Millares. En algunes d’aquestes pintures, Tàpies incorpora materials com la palla i signes com l’aspa, que pot interpretar-se com una creu, la inicial del nom de la seua companya Teresa o del seu propi cognom.
L’escultura predomina en la sisena sala, amb obres de Tony Smith, Richard Serra, Gilberto Zorio o l’última incorporació a la col·lecció de l’IVAM, com ha anunciat el mateix director, una peça d’Angeles Marco titulada Palanca (1987). Sense oblidar l’enorme llenç de Helmut Federle.

Gordillo, amb la seua sèrie Limo (1991) composta per 64 peces, reflexiona sobre l’individualisme en la setena sala. Comparteix espai amb obres de Allan McCollum que realitza una crítica sobre el valor de mercaderia de l’obra d’art.
“La pintura no ha mort, pot transmetre, sensacions o emocions”, diu Josep Salvador com a síntesi del que es pot veure en la vuitena sala, amb obres com un homenatge a Miró de Juan Uslé, les representacions oníriques d’Albert Oehlen o el treball amb objectes quotidians d’Elizabeth Murray.

En la novena sala, es presenten per primera vegada des de 1996 una dotzena de panells realitzats a la cera verge i oli per José Mª Sicília, amb els quals reflexiona sobre com l’entorn deixa petjada en les obres artístiques. Davant, el treball del valencià Jordi Teixidor, inicialment molt influït per la naturalesa, que acaba reduint la seua obra a una escala de grises i negres com a mostra de l’espiritualitat.

El recorregut conclou amb la instal·lació de James Turrell, a la qual el públic ha d’accedir per un passadís completament fosc per a una vegada dins de la sala romandre uns deu minuts que li permeten acostumar la vista a la llum. L’objectiu de l’artista nord-americà d’aquesta peça és que l’espectador perceba barreres de llum mòbils i canviants en color que travessen diagonalment l’espai.

A la presentació de la mostra també han assistit la directora adjunta de la col·lecció d’art i el director Comercial Territorial Est del Banc Sabadell, Montserrat Corominas i Fernando Canós, atès que la Fundació Banc Sabadell col·labora de nou amb l’IVAM sufragant les despeses de l’exposició i de publicació del catàleg.

El director ha volgut destacar que aquesta tercera lectura dels fons de l’IVAM és el fruit d’un “treball col·lectiu” de prop de 30 anys en els quals s’ha anat conformant una rica col·lecció, que compta hui dia amb més de 17.000 peces.