José M. Yturralde intervé la façana de l’IVAM amb una obra que reflexiona sobre el cosmos i l’infinit

NdP José María Yturralde

José M. Yturralde ha presentat una intervenció sobre la façana de l’IVAM que indaga sobre els límits de representació i juga amb el cromatisme. Amb les paraules “aquesta peça representa la meua devoció per la mitologia” ha iniciat la presentació. La deessa egípcia Hathor dona nom a aquesta pancarta de 9 m x 9 m en la qual l’artista, guanyador del Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2020, reflexiona sobre les simbologies de la forma circular i les seues accepcions en les cultures egípcia, japonesa i grega.

La directora de l’IVAM, Nuria Enguita, ha destacat que Yturralde “és un pioner de l’art geomètric” i una de les figures més rellevants de l’experimentació amb l’espai, la computació i les matemàtiques. “Les col·laboracions d’Yturralde en la dècada dels anys seixanta amb el Centre de Càlcul de la Universitat Complutense de Madrid, juntament amb altres artistes com a Soledad Sevilla, Eusebio Sempere o Elena Asins, van aportar a la seua obra una mirada racional i geomètrica”.

La peça ‘Hathor’ s’inscriu dins de la sèrie pictòrica ‘Enso’. L’artista de Conca —encara que valencià d’adopció des de la seua època d’estudiant en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles— ha comentat que durant un temps va estar fascinat per la pintura característica del budisme zen i de la seua visió del buit. A partir d’ací, va indagar en el concepte ‘enso’, que significa ‘cercle’ en japonés.

Per a Yturralde, “el cercle és un dels símbols bàsics i primigenis que comparteixen totes les cultures”. Un cercle es tanca sobre si mateix, i per això representa la unitat, l’absolut, la perfecció. Funciona com un símbol associat a les idees d’il·luminació, univers i buit; una forma definida amb un sol traç que mostra el moviment expressiu de l’esperit durant un temps determinat. Per això, “aquesta obra és, per a mi, sagrada en molts sentits”, ha explicat sobre la seua intervenció realitzada sobre lona sintètica perquè “aguante la llum del sol”. L’artista pareix modular la llum de la peça, perquè aquesta quede continguda entre els límits del quadre a través de la degradació del color, i d’aquesta manera es creen zones de més intensitat lumínica juntament amb altres que es confonen amb la foscor.

Al llarg de la seua dilatada carrera artística, José María Yturralde ha romàs sempre fidel a l’interés per establir paral·lelismes entre l’art i la ciència. Des dels seus pioners treballs d’art computacional en 1968 a Madrid, fins a les “cartografies del sublim” de les seues sèries més recents —sense oblidar les seues obres de ‘sky art’ en els anys huitanta o els seus experiments estètics amb els hologrames o els làsers—, tota la seua producció ha estat caracteritzada per la fascinació pel cosmos i la idea d’infinit.

Nuria Enguita ha destacat que aquesta presència d’Yturralde a l’IVAM “s’ampliarà en l’exposició ‘Imaginaris mecànics i tècnics en la col·lecció de l’IVAM’, que s’inaugurarà l’11 de març, i en la qual també es podran trobar cinc obres de l’artista vinculades amb la seua etapa de treball amb el Centre de Càlcul”. Així mateix, en la mostra documental ‘Apunts sobre abstracció geomètrica a Espanya’, ubicada a la Biblioteca de l’IVAM, es podrà veure una selecció dels seus quaderns de notes, així com alguns dels primers dibuixos que va realitzar amb una computadora IBM.

L’originalitat de l’obra d’Yturralde, demostrada en aquesta capacitat seua per a fer veure essencialment el que és incopsable, es recull en aquesta peça que estarà exposada en la façana de l’IVAM fins al 30 de maig. “Tracte de buscar l’essencial i els aspectes anímics i sagrats. Ara tenim altres mites com Leo Messi, Steve Jobs o els diners… però continuem conservant aquesta relació més humana, més intensa, més íntima. La meua pretensió és donar-li sentit a tot això”, ha resumit l’artista.