L’IVAM acomiada les exposicions dedicades al col·lectiu valencià La Nave i l’artista libanés Aref El Rayess

València (17.08.23). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) acomiada aquest mes d’agost les exposicions dedicades al col·lectiu de dissenyadors valencià La Nave i a l’artista libanés Aref El Rayess, amb dues visites guiades en el dia que es clausuren, els dies 20 i 27 d’agost respectivament.

L’exposició ‘La Nave 1984-1991’, oberta fins a aquest diumenge, 20 d’agost, ofereix un repàs per la trajectòria d’aquest mític col·lectiu valencià, que ha esdevingut un referent del disseny de la dècada dels huitanta, a través de les seues icones i els projectes més significatius.

Entre els membres que van formar part de La Nave es troben diversos Premis Nacionals de Disseny, com els comissaris de la mostra, Nacho Lavernia i Daniel Nebot. L’exposició revisa el treball realitzat pel grup al qual també van pertànyer Eduardo Albors, Paco Bascuñán, José Juan Belda, Carlos Bento, Lorenzo (Quique) Company, Sandra Figuerola, Marisa Gallén, Luis González i Luis Lavernia.

La Nave va recollir l’esperit d’innovació que es va viure a Espanya en la dècada dels huitanta, en tots els àmbits, renovant la imatge d’institucions públiques i privades. Durant set anys van dissenyar els objectes, les marques, els mobles, les publicacions i els espais que demanava una societat àvida de modernitat.

Aref El Rayess

El diumenge 27 d’agost, l’IVAM acomiadarà la mostra ‘Aref El Rayess. Obres (1958-1978)’. Amb aquesta exposició, l’IVAM ha volgut ampliar els horitzons de la modernitat artística, acostant la trajectòria d’una figura fonamental del panorama cultural libanés des dels anys cinquanta fins als huitanta.

Fill d’una acomodada família drusa, de formació autodidàctica i eclèctica, Aref El Rayess es va mudar a París en la dècada de 1950, on va assistir a classes als estudis de Fernand Léger i André Lhote. La mostra se centra en el període que comprén des de 1958 fins a 1978, quan Rayess torna a Beirut després dels seus anys de formació entre el Senegal, París i el Líban i fins als inicis de la guerra civil libanesa (1975-1990).

La mostra, comissariada per Catherine David, reuneix 130 obres, a més d’abundant documentació, sobre un artista la vida del qual va ser una successió d’anades i tornades entre el Líban, el Senegal, França, Itàlia, Algèria, els Estats Units, Mèxic o l’Aràbia Saudita, escenaris complexos que el van influir al llarg de la seua prolífica carrera.

David va assenyalar que “la seua obra no té un estil permanent, sinó més aviat una actitud molt oberta i referències molt diverses”, des del futurisme italià fins a l’art pop o el muralisme mexicà.