Dossier ‘Trascity. Alberto Feijóo’
El projecte Trascity d’Alberto Feijóo (Alacant, 1985) proposa un espai físic i mental a la sala d’un museu. Un espai construït a partir d’una sèrie d’estances i d’altres configuracions d’imatges i objectes. Un assemblatge pel qual podem deambular de manera distreta o, com el seu revers, concentrar-nos en la seua densitat i descubrir, a cadascun dels espais, configuracions diverses que ens fan pensar en les diferents maneres d’habitar un món: rèplica d’una cosa que pasa a l’exterior, lloc de treball, punt de trobada, espai en construcció, arxiu d’imatges o un traster d’obres i objectes del passat.
Trascity fa referència a un lloc físic, un local comercial de lloguer de trasters d’Alacant, situat al carrer on l’artista resideix. Tanmateix, és també un espai mental: trash és una de les maneres de nomenar el fem en anglés, i tras- és un prefix que significa el que està darrere, o el que ve després. Trascity seria llavors, literalment, el que està darrere de la ciutat i, metafòricament, es referiria a les seues deixalles, a allò que deixem arrere. És, en aquest cas, el nom propi d’un territori íntim que anomenem genèricament traster: una versió freda i anònima d’aquell lloc —en altre temps carregat d’encantament burgès— que era la golfa: sempre tancat i a l’espera de la clau que iniciava el moviment de la ment. (Una clau que, com a potencia intrusa, apareix a l’exposició en forma d’adhesiu). El traster és el món de les coses, d’aqueixos objectes que han perdut la seua primera funció. Coses que són matèria vibrant, que viuen una vida diferent, pròpia i aliena als hàbits i projectes humans, resistents a la normalització del que és ordinari.
Multiplicitat, diversitat, mutabilitat i desplaçament continu són carascterístiques que l’artista ens ofereix en aquesta exposició, amb les quals estableix processos d’identificació múltiples que ens permeten pensar l’allau d’imatges que conforma i ocupa els nostres cossos des de diversos punts de vista. Alberto Feijóo és artista visual, treballa sobretot en l’àmbit del fotogràfic, i es considera també aprenent, així com acumulador –sobretot d’imatges– i col·leccionista. Com un DJ que manipula pistes de so, les imatges, pròpies i alienes, ocupen l’espai en configuracions molt diverses: sempre a partir de juxtaposicions, vincles conceptuals i formals, com collage en moviment. Columnes fotogràfiques, a manera de pilars, imatges emmarcades en paspartús desbordats o fotografies que fan referència a allò tàctil i que entapissen cadires i sofàs on seure a descansar, conviuen i donen forma a les cinc estances que componen l’exposició.
Descarregar dossier en valencià.