Eyes on Russia. Nova York: Simon and Schuster, 1931
Margaret BOURKE-WHITE (Nova York, 1904-Stamford, EE.UU., 1971)
Una de les imatges potser més fascinants del segle XX mostra a la fotògrafa Margaret Bourke-White a la part alta de l’edifici Chrysler preparant-se per a fotografiar la ciutat de Nova York enfilada a una de les seues gàrgoles metàl·liques. La imatge no és només una poderosa metàfora del vertigen d’aqueixa nova visió de la gran ciutat, sinó també de l’ascens imparable d’un nou model de dona que aquesta intrèpida artista va encarnar com a poques en la seua època. “Està asseguda en el cim del món”. Així de rotund resava el titular de l’article del Chicago Daily News que glossava la brillant trajectòria d’aquesta dona que tindria el privilegi de ser la primera fotògrafa estrangera que la Unió Soviètica va autoritzar per a retratar la gesta del Primer Pla Quinquennal estalinista. La jove fotògrafa havia comptat per a això amb l’aval del cineasta Serguei Einsenstein, qui havia caigut rendit davant la majestuosa estètica que destil·laven les seues fotografies de fàbriques, gratacels i enginys mecànics publicades en els setmanaris de l’època. Henry Luce, poderós editor americà, la reclutaria en 1929 com a fotògrafa principal per a la seua revista Fortune, i poc temps després es convertiria en l’estrela indiscutible de Life magazine.
Eyes on Russia (1931) és el primer fotollibre de Margaret Bourke-White. Incorporat recentment a la Biblioteca de l’IVAM, la publicació reuneix una selecció de quaranta fotografies (de les més de huit-centes realitzades) i un text escrit en primera persona on l’artista contava el primer dels tres viatges que va realitzar al país dels soviets entre 1930 i 1932. Aquest llibre, i una sèrie de fotoreportatges que van ser publicats en la premsa americana de l’època com The New York Times Sunday Magazine, van contribuir a expandir entre el gran públic dels Estats Units la ficció d’una pròspera i mecànica arcàdia soviètica: “siluetat contra el cel –dirà en una de les seues pàgines- majestuós en el matí, heus ací el nou Déu de Rússia, el tractor. La terra negra es remou davall dels seus engranatges. Una processó de prims núvols desfila després d’ell. Semblara que el tractor dibuixara el firmament sencer després del seu pas, i la terra i el cel guardaren reverència a aquesta nova divinitat”.
Paraules i imatges, les de Margaret Bourke-White, que van construir un utòpic i brunyit espill en el qual mirar-se un poble, el nord-americà, afonat en aquell temps en el fanguer de la misèria i el desencantament.
