Femme au miroir (Dona amb mirall), 1936-37
Ferro forjat i soldat
203,8 x 60 x 46 cm
Julio GONZÁLEZ (Barcelona, 1876-París, 1942)
L’obra de l’escultor Juli González és un referent essencial en el període de les avantguardes artístiques europees d’entreguerres. El seu compromís amb els nous valors de l’humanisme enfront de les tendències autoritàries continua justificant que l’IVAM dedique una de les sales permanents als seus assoliments constructius. Va saber posar el seu domini tècnic de la forja i la soldadura al servei d’una visió inèdita de la forma que incorporava les possibilitats expressives del buit. El seu treball tridimensional, que va definir com “dibuixar en l’espai”, mai va abandonar el seu interés per la figura humana en tota la seua complexitat emotiva i existencial.
En 1936 i 1937 assistim a la culminació de les proclames de la nova sensibilitat moderna integrant els avanços avantguardistes de les primeres dècades al voltant dels conceptes surrealistes i de l’abstracció. L’Exposició Universal i la mostra dedicada als «Orígens i desenvolupament de l’art internacional independent», totes dues celebrades a París en 1937, proporcionaran sengles escenaris privilegiats per a mostrar l’impacte social i la capacitat comunicativa d’aquestes vies de modernització i progrés. Juli González va participar en les dues manifestacions. En primer lloc va pensar a exhibir la seua escultura de gran format Femme au miroir (Dona amb mirall) en el pavelló espanyol de la mostra universal. No obstant això, els dubtes del comité organitzador el van convéncer perquè la substituïra per una obra de major dramatisme com Cap de la Montserrat cridant. La fortuna crítica va voler que l’escultura descartada per al pavelló acabara en el context més específicament artístic centrat en l’art internacional independent i on s’oferia el primer panorama sistemàtic de les tendències artístiques del primer terç del segle passat.
Josep Salvador
Conservador
