FAKE. No és veritat, no és mentida
Galeria 7. IVAM . 2016
Doncs si tire mà de memòria ràpida, recorde expos memorables en l’IVAM, com les individuals dedicades a Boltanski o a Annette Mesager. Però també interessants mostres de tesis, com les recentment dedicades a l’any 1989, el de fundació d’aquest centre. Però em quedaré amb una tan peremptòria aquests dies: “Fake: no és veritat, no és mentida“, sobre el fenomen de les notícies (o històries) falses, tan d’actualitat ara, en temps de coronavirus, en el qual s’ha disparat el nostre consum d’informació per xarxes socials. Aqueixa cita corroborava la màxima de Nietzsche que apuntava com les veritats són il·lusions que s’han oblidat que ho són, mentre es proposava revisar alguns exemples d’aquest format o subgènere, documental o artístic, que, en mans dels creadors, són una arma de primer nivell per a dinamitar l’autoritat d’estaments com la ciència, la universitat, el museu o els mitjans de comunicació, tant per a bé, com per a mal. Institucions, en molts casos, que es creuen en possessió de la veritat absoluta i que determinen com ha d’establir-se la difusió de continguts entre els altres. Fins a 44 casos d’estudi, que incloïen propostes de Carlos Pazos, Joan Fontcuberta, Agustín Parejo School, Cildo Meireles o Valcárcel Medina, per recordar els que ara em vénen al cap, en un muntatge que era un autèntic camp de mines contra el mal anomenat -o adotzenat- “sentit comú”.
Javier Díaz Guardiola
ABC Cultural
