GILLIAN WEARING
Galeria 1. IVAM. 2015
Un dels apèndixs del subjecte cognoscent –enllumenat a la calor primigènia de la identitat cultural i de criteris etnològics– prové com a conseqüència/eina de l’autoconsciència: la màscara; objecte cerimonial i simbòlic amb el qual l’artista britànica Gillian Wearing recalava en l’IVAM, durant l’últim terç de 2015, erigint la retrospectiva dels seus últims tres lustres de treball –comissariada per Sacha Craddock– en esdeveniment expositiu. El seu inequívoc estil (ja recognoscible i divulgat més enllà de la indústria Birmingham, la generació Sensation o els YBA, després del seu premi Turner de 1997) transitava per térbols i inquietants soterranis de traumes, parafílies o episodis ocults (almívar catàrtic de la confessió sota l’empara de l’anonimat), manejant conceptes de parentiu entre identitat i família, veracitat i falsedat, evidència i confidència, interrogant-se sobre l’esfera privada i pública, sobre el genuí i l’artificial. Fet i fet, una majúscula exhibició que va depositar un rutilant vestigi en la meua memòria en forma de suggestiva cicatriu.
Jose Ramón Alarcón
MAKMA Revista de Artes Visuales y Cultura Contemporánea
