Missions secrètes, 1953. Oli sobre tela. 89 x 116 cm
JEAN DUBUFFET (Le Havre, França, 1901-París, 1985)
La vocació artística de Jean Dubuffet es va manifestar tardanament i un dels revulsius que marcaria la seua producció, tant plàstica com escrita, va ser la segona guerra mundial que va assolar Europa i que va ser entesa per ell, i per molts altres, com el fracàs de la cultura occidental. Així doncs, i com bé explica Baptiste Brun, especialista en l’obra de Dubuffet i comissari de la mostra Jean Dubuffet. Un bàrbar a Europa (9 d’octubre de 2019 – 16 de febrer de 2020), un dels objectius de l’artista era construir una nova societat canviant els seus paràmetres culturals i reivindicant la figura de l’home comú, en contraposició amb unes elits que havien portat el continent europeu al desastre per segona vegada en menys de trenta anys. Aquest objectiu no va implicar, tanmateix, que Dubuffet no fera una profunda anàlisi de la cultura, tant occidental com d’altres llocs del món, i que no s’envoltara, com bé va fer, d’intel·lectuals, artistes, escriptors, editors o psiquiatres, en la seua cerca d’un model de cultura que es desfera de prejudicis i estereotips i recuperara l’essència de l’humà, en totes les seues facetes.
Missions secrètes (1953), actualment exposada en la mostra de l’IVAM Temps convulsos, va ser adquirida fa més de vint anys i forma part de l’ampli fons de l’IVAM dedicat als informalismes, obres que el públic ha pogut contemplar tant en l’IVAM com en altres institucions. Pertany a la sèrie dels paisatges matèrics de Dubuffet en els quals l’artista destrueix deliberadament el concepte de quadre com a finestra en subvertir les lleis de la perspectiva tradicional. Els paisatges són murs en els quals, en paraules de Baptiste Brun i Isabelle Marquet: Dubuffet recorre “a l’ús de matèries primeres naturals, brutes, que mescla en composicions en les quals la figura i la matèria es confonen, de la mateixa manera que els seus personatges es fonen en els paisatges, desafiant així el costum de la mirada”.
En aquests moments de crisis ens trobem en una situació d’incertesa. Si bé el llenguatge bèl·lic abunda, i agrada, això no és una guerra; afortunadament, no hi ha en les nostres societats europees una sèrie d’éssers humans esforçant-se al màxim per a assassinar o fer desaparéixer altres éssers humans. No obstant això, sí que hi ha una forma de vida en crisi i que està mostrant, en els moments difícils, totes les seues manques a la llum crua d’una emergència sanitària sense precedents en les últimes dècades.
Igual que Jean Dubuffet va prendre el testimoni d’una societat en ruïnes per a apostar per nous valors, aquest pot ser un moment apropiat per a la reflexió personal sobre els valors que sustenten la nostra societat, ara commocionada per un present d’emergència que ha trastocat tota normalitat, i commocionada també per un futur incert, i per a decidir quins valors ens representen com a éssers humans i de quina manera el nostre comportament i la nostra forma de vida poden contribuir a fer realitat aquests valors.
Marta Arroyo Planelles. Conservadora
