Rock´n´Roll 70, 2015
Edició 2/6 (+ 2 AP)
Procés cromogènic (C-type prints) sobre paper , emmarcades
130.5 x 191.2 x 3.2 cm.
Gillian WEARING (Birmingham, Regne Unit, 1963)
Que les emocions humanes són universals i que són els motius que les desencadenen i la seua interpretació les que depenen de les diferències individuals, culturals i socials, ho sap bé l’artista britànica Gillian Wearing, premi Turner en 1997. L’art per a Wearing és una via amb la qual visibilitzar les relacions socials i aprofundir en els rols que exercim diàriament, en les diferents màscares que usem, en la identitat que percebem i la que projectem.
L’obra Rock’n Roll 70 (2015) se situa dins d’aquesta línia de reflexió sobre la construcció de la identitat personal i la seua percepció -en aquest cas la de la pròpia artista- i sobre els canvis i transformacions en l’aparença de l’ésser humà produïts pel pas del temps, però també per les circumstàncies vitals. Wearing ho expressa així: “Presente l’obra en un tríptic amb un sol marc: en la primera fotografia tinc cinquanta anys, en la següent, la imatge envellida [digitalment] als setanta i l’última finestra està en blanc amb les paraules ‘ jo als 70 – 2034’. Aquest espai es deixa en blanc perquè ho complete la imaginació, i en 2034 (si la destinació ho permet) l’ocuparà la meua jo real als setanta anys. Si no sobrevisc, llavors l’espai en blanc continuarà com fins ara”.
La producció artística de Wearing deixa una profunda petjada personal i social, és transmisora d’un poderós discurs perquè aborda temes tan presents -i encara tabú- com la violència, l’aïllament i el trauma des del punt de vista de la vida quotidiana i, per això, té una enorme capacitat de connectar amb el públic. Aquests dies en què milions de persones en tot el planeta mantenim l’aïllament dictat per les autoritats -cadascuna amb les seues circumstàncies més o menys afortunades- poden ser una bona ocasió per a aproximar-se a l’obra de Gillian Wearing i descobrir amb ella quant ens pot unir i com menys ens separa.
