Trossos, Trames, Traços

El collage és l’art de la sobreexposició, de la unitat significativa forçada entre elements sensible poc ortodoxos i en ocasions antagònics, l’art “de la discontinuïtat, el muntatge i el fragment, allò tallat i allò enganxat.” Convé no oblidar, i és un imperatiu de supervivència per a qualsevol espai artístic públic, que la sensibilitat actual es referma per vies diverses sovint contraposades. Que, ves per on, recuperen el collage, en qualitat d’art i actitud artística, com l’arriscat horitzó de la imaginació que diríem soluble –hui es preferix líquida–, disposada a l’acció en qualsevol esfera ideal de significació sensible. La qual cosa posaria en qüestió una vegada més aquella incisiva observació d’Ortega y Gasset allà pel 1925, cautela en època de ressaca avantguardista: “L’art del passat no és art, va ser art.” Els artistes i les obres seleccionades en esta secció donen compte en esta ocasió de la densitat del risc assumit per l’IVAM en el moment iniciàtic de la col·lecció. Els artistes són decisius: Schwitters, Moholy-Nagy, László Péri, Hamilton, Rauschenberg, Oldenburg…, per esmentar-ne aquells d’inqüestionable dimensió internacional. A més, i com a guia metodològica que facilite la visita, les obres s’alineen en uns apartats de mer abast descriptiu, apunten un itinerari possible i ens ajuden en l’apreciació de les obres i objectes artístics, sempre singulars i autònoms, i la seua aportació formal a l’enlluernadora endevinalla figurativa capaç de sorprendre encara al visitant més exigent: I. Matèria. Forma II. Imatge. Figura III. Signe i gest IV. Memòria, tradició i experimentació V. Relat i acció