Tony Cragg

En la dècada de 1980, Tony Cragg (Liverpool, 1949) inicia una anàlisi sobre aspectes claus de la contemporaneïtat que reverteixen immediatament en les seues peces i instal·lacions. La relació entre naturalesa i cultura, per exemple, així com la importància del simulacre en l’art, són temes exposats amb detall i profunditat. De la mateixa manera, un bon nombre d’escultures demostren la decisiva aportació de les parts —en aparença insignificants en la seua individualitat— en un tot general que, al seu torn, és més que la suma d’elles. D’altra banda, les seues instal·lacions plantegen dubtes raonables sobre els excessos de la societat de consum i sobre els seus hàbits cada vegada més bulímics. L’art, quan encerta, té la facultat de parar el temps, de construir una distància amb el present i asseure principis fonamentals. En Minster (1987) l’acumulació d’objectes de ferro i metall conformen torres que apunten cap amunt, en perfecta definició afilada; en la senzilla Five Bottles on a Shelf (1982), cinc envasos de plàstic de colors diversos s’alineen en un prestatge blanc i ens recorden la fabricació i la deixalla imparables —més encara vistos des del present— però també fan l’ullet a una senzilla i efectiva composició de Giorgio Morandi. És el temps del pragmatisme, de la «fi de la història» i el boom del mercat artístic, però en obres com aquestes, o en la mítica Britain seen from the North (1981) Cragg ens alerta de certs costums acomodaticis. L’exposició consta de dues parts: en la primera, es reuneixen obres realitzades entre 1979 i 1990 que ofereixen un ampli catàleg en l’ús de materials, formes i reflexions conceptuals. En la segona, el propi artista ha seleccionat una sèrie de peces triades específicament per a la Sala Ambaixador Vic i la Capella de la Vida. Amb motiu d’aquesta mostra, s’ha editat un llibre d’artista dins de la Col·lecció Llibres del Carmen. Tony Cragg està considerat un dels principals exponents de l’escultura britànica de l’últim terç del segle XX.