Té amb Nefertiti

En viatjar per l’espai i el temps, les obres d’art adquirixen varietat de significats i funcions. El segle XIX va ser testimoni del naixement de l’arqueologia moderna i de l’auge dels grans museus. Les grans col•leccions es van amassar en un context d’imperialisme i colonialisme. Les obres d’art es presentaven en desplegaments expositius en què es promulgaven ideologies concretes. Prompte van sorgir altres mecanismes expositius: fires mundials, pavellons nacionals, galeries d’art i inclús centres comercials, tots participant en l’ordenament visual del món com a exposició. Es van instaurar classificacions i jerarquies, es van marcar cànons, i la història de l’art, o millor dit, l’art d’escriure història va quedar establit. Amb el temps, estes s’han convertit en narracions culturals de l’altre. La modernitat com a producte occidental recreada dècades després pels no-occidentals, però a menor escala– es va convertir en la metahistoria. Esta noció encara obeïx a la molt criticada dicotomia centre/perifèria, metròpolis/colònia, occident/no-occident. Al mateix temps, durant l’auge de l’Estat nació, es va rebuscar en l’herència visual a la recerca de formes icòniques a través de les quals es pogueren transmetre projectes d’identitat nacional. En el que exposa anteriorment, l’art és concebut com una ferramenta que, una vegada inserida en mostres cuidadosament construïdes dins d’una varietat d’estructures expositives, podria convertir-se en un potent agent d’apropiació del passat, per a controlar el present i inclús dictar el futur. Te amb Nefertiti congrega vint-i-sis artistes contemporanis internacionals i col•lectius d’artistes amb obres que giren entorn de la crítica de la museologia, la posada en escena i presentació de l’obra d’art, la creació de la narrativa històrica i l’ús de mecanismes d’exposició visuals i literaris com una manera de conformar i emmarcar la cultura de l’altre. Partint del present, les obres d’art ací exposades actuen com un fil conductor, que oferix una perspectiva crítica sobre les molt debatudes maneres de presentació que van emergir en el segle XIX i que seguixen vigents en la cultura visual de hui. Des del seu inici, i després de dos anys d’investigació acadèmica, investigació historicoartística, una infinitat de viatges, visites d’estudi i excavacions ‘arxivístiques’, Te amb Nefertiti va ser motivada per un desig d’oferir un context diferent per a l’estudi de l’època actual. L’exposició reconeix la necessitat d’investigar més en àmbits no tan explorats pels comissaris d’art contemporani, sobretot en allò que es relaciona amb artistes del món àrab o amb àrees confusament considerades com a perifèriques dels principals centres de producció artística. La necessitat de buscar i ressaltar una revisió crítica del desenrotllament d’una història de l’art que manifesta certes especificitats que no són alternatives a, sinó relacionals amb, altres característiques locals històriques i artístiques, és essencial. Este fet és igualment rellevant per a la construcció d’un marc històric a través del qual avaluar l’estat actual de producció i percepció de l’art.