Speed Two

La velocitat és definida en física, segons una equació ben coneguda, com el temps que necessita un objecte mòbil per a recórrer una distància determinada entre dos punts o com la relació que hi ha entre l’espai recorregut i el temps transcorregut a recórrer-lo. No obstant, quan el mateix fenomen és abordat en la fenomenologia de la percepció i, encara més, en la percepció artística, la velocitat és la manifestació de les successives posicions que un mòbil pot ocupar en l’espai. O, en altres paraules, la velocitat és l’efecte dinàmic de la conjunció de la seqüència de desplaçaments en l’espai recorregut per un mòbil i les sensacions visuals indivisibles que sedimenten en síntesis perceptives i mentals d’un subjecte que les experimenta i viu en el seu camp visual com a aparicions i moments constitutius de la identitat d’aquell.

No obstant això, és cridaner que tant en la física com sobretot en la psicologia i les arts visuals la velocitat no sempre va acompanyada de la valoració del temps i, en ocasions, ni tan sols requerix la presència d’un mòbil, perquè tant pot ser activada per la percepció d’un objecte o, almenys, per una cosa que es mou i es desplaça davant dels nostres ulls, com pel fet que els nostres ulls es mouen davant de l’objecte, és a dir, per una iniciació cinètica. Tal com va vore Bergson, i va confirmar després Merleau-Ponty, la fenomenologia de la percepció ordinària, i no diguem si traspassem els llindars de l’artística, compliquen qualitativament la situació no sols als físics, sinó també als psicòlegs i als lògics. En general, a tot pensament que es pretenga objectiu. Per això, encara que ens siga possible descompondre i diferenciar el mòbil, el moviment i la velocitat, els seus entrellaçaments aporten materials valuosos per a les arts visuals perquè desvien els seus aspectes físics, psicològics o lògics en nom d’una transfiguració artística en les seues variables espaciotemporals.

Des d’estes consideracions i d’altres semblants que poguérem adduir, el projecte Speed Two proposa les següents seccions i apartats, i ha de quedar ben entés que la selecció dels artistes i les obres està presidida per les afinitats dels motius incorporats i, només d’una manera subsidiari als efectes expositius, per les harmonies formals quant a la seua presentació i muntatge. Esta és una premissa que, en la seua atenció al proclamat caràcter iconogràfic i temàtic del projecte, es fa ineludible i a esta respon que les obres deixen a un costat les tendències i els ismes a fi d’oferir preferentment les imatges que es revelen més pertinents als continguts dels enunciats.

Els artistes amb obra en l’exposició seran: Eduardo Arroyo, Giacomo Balla, Rafael Barradas, William H. Bradley, Rafael Canogar, Antonio de Guezala, Sonia Delaunay, Hugo Demarco, Jean Dubuffet, Marcel Duchamp, Equipo 57, Equip Crònica, Lyonel Feininger, Juan Genovés, Natàlia S. Gontxarova, Hans Hartung, Alfredo Jaar, Keiji Kawashima, Franz Kline, Gustav Klucis, El Lissitski, Otto Piene, Darío de Regoyos, Bridget Riley, Auguste Rodin, Antonio Saura, Eusebio Sempere, Jean Tinguely, Joaquín Torres-García, Günther Uecker i Wolf Vostell.