Scott Burton

Escultor nord-americà (1939-1989) que reinterpreta les fronteres tradicionals entre les “belles arts” i el disseny com a art “menor”. Tractant els elements del mobiliari quotidià com a escultures, sense oblidar la seua funció, en els seus primers treballs utilitza les cadires en moltes ocasions com a actors, actuacions que deriven en part de les performances. A partir de 1975 comença a realitzar els seus propis mobles-escultures, on empra en moltes ocasions mobiliari trobat, per exemple en la Bronze Chair (1972-75), convertida en una cadira de bronze a partir d’una cadira d’estil Reina Anna en fusta. Comença després a desenvolupar els mobles-monuments –per als quals utilitza materials de l’escultura tradicional– per a espais públics, com els Bancs per a deu, instal·lats als edificis i als parcs. Les seues realitzacions podrien ser presentades com a escultures originàries d’un vocabulari minimalista i utilitzades com un moble on s’aprecien les característiques funcionals i la bellesa dels materials emprats: granit, fusta, bronze, plàstic, acer, pedra… Mentre nombrosos artistes introdueixen en la seua pràctica principis agafats de la producció en massa, Burton dota l’objecte corrent de les qualitats de l’objecte d’art. L’exposició a l’IVAM constitueix una retrospectiva de tota la seua obra i presenta més de vint-i-cinc peces que provenen de diverses col·leccions europees i americanes, entre les quals es troben Bronze Chair, la primera obra que va realitzar, Concrete Tables (1980-81) o la Slat Chair (1985) entre d’altres. La mostra comença amb una presentació de vídeos de les seues performances i conclou amb les obres per als espais públics. Així mateix la mostra serà una ocasió per poder descobrir la fascinació de Burton per Brâncusi, i com la seua obra ha estat influenciada per l’escultor. L’exposició, comissariada per Anna María Torres, serà presentada a l’esplanada i a la Galeria 1 de l’IVAM i es publicarà un catàleg amb fotografies inèdites i textos de diversos artistes i amics de Scott Burton com Eduard Costa, John Perreault o Vito Acconci.