L’art holandés d’entreguerres

De manera excepcional, i per primera vegada a Espanya, s’exhibeix un important conjunt d’obres d’aquest crucial període creatiu de l’art holandés cedides pel Haags Gemeentemuseum de la Haia, que anteriorment va tindre el suport de la col·lecció de l’IVAM en la mostra dedicada a Julio González en 2017. Aquest nou cas d’estudi permetrà contextualitzar una part dels fons del museu centrats en les qualitats expressives i representacionals de l’art figuratiu d’entreguerres, amb representants tan emblemàtics com George Grosz, Max Beckmann i Otto Dix juntament amb les aportacions més existencials dels artistes holandesos.

La figuració, en totes les seues formes, ha sigut una constant en els discursos teòrics de l’art del segle XX, al costat dels altres conceptes dominants centrats en l’abstracció i el surrealisme. Aquesta alternativa, enfocada en l’estudi de la condició humana, va suposar una tornada a la representació que va servir de refugi davant d’un món que oscil·lava entre la barbàrie i l’acarnissament durant el període d’entreguerres. La figuració va tindre un floriment ampli en països europeus com Itàlia, Alemanya i Holanda.

En aquest terreny de les tècniques realistes que defineixen l’aproximació figurativa, ocupen un lloc destacat les mirades agudes i penetrants d’artistes com Charley Toorop (1891-1955) i Pyke Koch (1901-1991), que van aportar les seues atmosferes envolupants al realisme màgic holandés i van ampliar la tipologia enormement complexa i diversa del concepte del retrat.