Pierre Alechinsky

Nascut el 1927 a Brussel·les, on va estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Arquitectura i Arts Decoratives (La Cambre), Pierre Alechinsky ha estat un dels membres més destacats del grup Cobra, fundat el 1948 pe r Asger Jorn, Christian Dotremont, Joseph Noiret, Karel Appel, Constant i Corneille. Alechinsky va participar en les exposicions, va col·laborar en la revista del grup amb textos i I·lustracions i va publicar el llibre Les Poupées de Dixmude (Éditions Cobra, 1950). Va ser un període d’estreta col·laboració amb Asger Jorn i Dotremont. Durant aquesta època va emprar l’oli per a crear multitud de formes que proliferen en la superfície de les seues teles, i va començar a manifestar les seues preferències cap als títols irònics i la línia corba. Després de la dissolució de Cobra es va traslladar a París, on va freqüentar els surrealistes, va treballar en el taller de gravat Atelier 17 de S.W. Hayter i va exposar regularment a la Galerie de France. També va participar en diverses mostres col·lectives a Bèlgica, França, Itàlia, Holanda i als països escandinaus. A la dècada dels cinquanta va descobrir la cal·ligrafia japonesa que li va aportar una gran influència, apreciable en les seues creacions posteriors, i viatjà al Japó, on va reatlizar la pel·lícula documental Calligraphie japonaise. Durant aquest període va abandonar gradualment l’oli per a emprar la tinta i la pintura acrílica; també va començar situant els suports -teles i papers- directament en el sòl, empran t la matèria molt fluïda en la seua elaboració de formes paisatgístiques i figures d’un bestiari inquietant. Invitat a la Bienal de Sao Paulo el 1959, va rebre, un any després, el premi Hallmark de Nova York pel seu Hommage à Ensor, artista al qual novament va dedicar l’obra titulada Fête d’Ensor el 1963. També va representar amb un gran èxit la pintura belga a la Biennale di Venezia dels anys 1960 i 1972. El 1965 va realitzar la seua primera tela amb notes marginals, que desenvolupaven al voltant de la superfície central del quadre un conjunt de variants, agregats o complementaris que desenvolupen a manera de vinyetes una multiplicitat de narracions paral·leles. Aquests remarques apareixeran amb freqüència tant en la pintura com en els gravats d’Alechinsky. L’abundància i diversitat de l’obra d’Alechinsky dificulta la recerca de termes que la definesquen. En les seues creacions el dibuix exerceix un paper fonamental, en el qual conviuen les influències més diverses, la cal·ligrafia oriental, els dibuixos infantils, les figures rupestres, les vinyetes humorístiques, la imatgeria popular els fullets impresos, prescindint de les estèrils polèmiques entre abstracció i figuració. La seua pintura de maneres expressionistes presenta ressonàncies d’Ensor, però també un cert esperit surrealitzant, que es manifesta d’altra banda en la seua amistat amb André Breton. Al mateix temps, el seu grafisme i el recurs a elements clàssics com ara determinats components decoratius aporten una simbologia que realcen la càrrega expressiva de les seues obres. En les seues grans teles encola papers escrits usats, mapes, superfícies tacades, integrant un univers de formes i traços que li proporciona l’atzar. Des dels seus inicis com a pintor, Alechinsky ha estat vinculat amb els cercles literaris de la capital francesa, ha il·lustrat llibres per als seus amics escriptors com Michel Butor, Roger Caillois, Joyce Mansour, Jean Tardieu i, a la seua vegada, com a escriptor, ha publicat assaigs sobre Michaux, Van Velde o Dotremont, i textos de creació com Titres et pains perdus (1965), Le Test du titre (1967), Roue libre (1971 ), L’Autre Main (1988), Un cheveu (1995), etc., on mostra una gran capacitat metafòrica i un gran sentit de l’humor.