Piero Doraizo

Piero Dorazio naix a Roma el 1927. Des de molt jove freqüenta estudis de pintors de la seua ciutat. Després de la Segona Guerra Mundial acaba els seus estudis clàssics i d’arquitectura a la Universitat de Roma i de París. Les seues primeres exposicions es remunten als anys quaranta, en les quals exposa teles i dibuixos amb referències al futurisme, moviment del qual s’interessa sobretot per les seues línies-força. Juntament amb Perilli, Accardi, Attardi Consagra, Guerrini, Sanfilippo i Turcato forma el grup Forma 1, ideològicament contra els pensaments polítics del realisme socialista, defensors de l’art abstracte i instigadors de la renovació de l’art italià. Al principi dels anys cinquanta, Dorazio comença a dispersar formes geomètriques sobre la tela amb un cert ordre, però alhora d’una manera desordenada i amb un dinamisme marcat per signes molt senzills, llums i colors. Al final de la dècada el color centrarà la part principal en la seua investigació i la seua recerca de l’espai. Es trasllada a Amèrica, on viu fins l’any 1970 i on exerceix com a professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Pensilvània (Filadèlfia). Després d’haver viatjat per quasi tot el món, el 1974 s’estableix a Todi (Perugia). Ha exposat a Osaka, Bolonya, Milà, París i Frankfurt. Ha participat en la Biennale di Venezia dels anys 1952, 1960, 1966 i 1988. Durant els últims anys s’han realitzat diverses retrospectives de la seua obra a Grenoble i Bolonya el 1991, a Atenes el 1994, a Milà el 1998 i a Roma el 1999. L’IVAM li dedicarà una retrospectiva que inclou 60 pintures de gran format datades entre 1948 i 2002.