Nuria Rodríguez

Relat núm. I
El 1769, l’explorador James Cook descobreix una illa quasi circular amb un volcà actiu al Pacífic Sud. Un conglomerat de roca ígnia, l’andesita, modela l’única muntanya visible. El seu altre nom, Whakaari, significa en maori “volcà dramàtic”, però Cook prefereix White Island per l’exhalació visible de l’interior de la terra; els núvols que es formen en el seu centre cobreixen immutables el relleu de l’illa.
Localització: 37°31’23.2”S 177°10’57.1”E

—
La naturalesa continua sent un misteri per a l’espècie humana, en coneixem els ritmes i el funcionament, però l’atzar impredictible és un ingredient que no aconseguim atrapar malgrat els intents traçats pel nostre ésser tecnològic que ens ha fet creure en la possibilitat d’un Homo deus.

—
Relat núm. II
El 1539, Pedro Sánchez de la Hoz va ser nomenat amo i senyor de Terra Australis Incognita, un continent imaginat per Aristòtil i que Ptolemeu va representar com una gran extensió de terra pròxima al Pol Sud molt més gran que l’Antàrtida, amb els límits un poc més al nord. James Cook va corregir la ficció d’aquesta terra mítica esborrant-la dels seus mapes i cartografies i dibuixant la White Island on abans estava la Terra Incognita.
Localització: un lloc indeterminat a l’oceà Antàrtic (sense coordenades).

—
“Atlas Naturae: White Island” és una intervenció artística elaborada expressament per a la sala/taller de l’IVAM Alcoi gràcies al programa de suport a la producció artística IVAM Produeix. El títol de la proposta planteja un doble joc: en primer lloc, crear un atles visual sobre la naturalesa, i per a fer-ho, abordarem el treball del botànic Cavanilles, que relacionarem amb l’aventura viatgera de James Cook cap a White Island, i generarem una taxonomia de les troballes a través d’imatges i paraules; en segon lloc, farem una posada en escena instal·lativa de les pintures, els dibuixos, els objectes i els vídeos i identificarem el món analògic amb naturalia i el món digital amb artificialia.

—
El diàleg que hem establit amb el nostre entorn natural ha sigut ampli i divers. Hem sigut capaços de datar la creació de la Terra fa uns 4.550 milions d’anys i visualitzar la teoria del Big Bang en un laboratori. Hem estudiat la reproducció dels bacteris per a comprendre l’inici de la primera forma de vida i hem narrat el viatge de l’Homo sapiens pel Mediterrani, l’Europa meridional i Àsia des de fa més de 50.000 anys a través de les restes trobades, mentre que una altra extensió de nosaltres navegava cap als confins de Ptolemeu. La nostra memòria és una memòria de fragments, una amalgama de relats recitats a la llum del foc. Hem esculpit Demèter i hem pintat Saturn devorant els seus fills. Així mateix, hem desxifrat la cadena de l’ADN que reconeix les teories de Darwin sobre l’evolució de les espècies i, ara, visualitzem en línia que el lloc més fred del planeta, la terra pròxima a White Island i a la imaginada Terra Incognita, vessa tones d’aigua a la mar per la nostra ambició incontrolada.

—
El meu projecte anterior, titulat “Sistema Humboldt. Pensar/Pintar”, proposava una xarxa aleatòria de relacions entre les col·leccions d’història natural de la Universitat de València, la figura del naturalista Alexander von Humboldt i la producció artística derivada d’aquesta trobada mitjançant un glossari de binomis de paraules per a contraposar el món de l’atzar intuïtiu al món digital de l’algoritme, on els cossos desapareixen després de la pantalla líquida. No obstant això, els temps de la naturalesa són uns altres, i “Atlas Naturae: White Island” planteja una nova taxonomia, un arbre de categories per a reflexionar sobre el que Humboldt va definir com una “xarxa intricada d’organismes que es desenvolupen i destrueixen successivament, cada pas que es fa cap al coneixement més íntim de la naturalesa condueix a l’entrada de nous laberints”.