Mónica Capucho i Ana Sério

Esta doble exposició consagra per descomptat dos opcions estètiques distintes: en els treballs d’Ana Sério predomina la incursió en l’abstracció (gestual) i la tridimensionalitat, suportada per una forta dimensió lúdica, amb el propòsit d’apropiar-se d’una manera molt particular (sobretot basada en al·lusions literàries) de l’espai d’intervenció creativa a través de la utilització de diversos materials i tècniques; en la pintura de Mónica Capucho són evidents les marques, tractades d’una forma molt personal i innovadora, de l’herència de l’abstracció geomètrica, en un grau molt elevat de rigor i disciplina tècnica el sentit del qual, dens en si mateix, és emfatitzat per pertinents notacions fraseològiques que són la representació visual d’un notable treball intel·lectual i pràctic. En el catàleg s’assenyala que “tant Mónica Capucho com Ana Sério formen part del conjunt d’artistes –cada vegada més rar– que no inclouen en l’àmbit de les seues preocupacions la voluntat de fer valdre la qualitat de les seues obres a través dels mecanismes perversos d’una afirmació basada en formes d’exposició que no tenen res a vore amb l’essencialitat de l’acte artístic”, és a dir, són artistes que encaren amb desconfiança l’exposició de tot el que siga alié al seu treball. Estos dos conjunts d’obres de profunda subjectivitat, per tant antifiguratives, són contraris a les tendències filofotogràfiques de gran part de la producció artística contemporània. Estos treballs, en la distribució dels quals han intervingut les artistes, exposats a la Sala de la Muralla i separats en àrees diferenciades per a cada artista, donen a conéixer a la mirada inquiridora del visitant una escenificació que aparentment oscil·la entre el sistemàtic i l’aleatori: es tracta d’un acte de dissimètric diàleg temàtic i estètic que tindrà la seua prolongació, en les seues distintes vies de realització, en el futur treball de les dos artistes portugueses.