Michael Craig-Martin

Exposició

L’exposició que presentarà l’obra de Michael Craig-Martin —un dels més interessants membres de la primera generació d’artistes conceptuals britànics i entre els més influents en l’actualitat— té com a nucli una instal·lació realitzada expressament sobre les parets de la galeria principal de la Sala Ambaixador Vich del Centre del Carme, basada en Las Meninas de Velázquez i una de les més cèlebres natures mortes de Zurbarán que conserva el museu del Prado. A més, reuneix una selecció de peces històriques realitzades entre els anys 1960 i 1970. El catàleg de l’exposició publica una selecció de textos del propi artista, un text del comissari, Enrique Juncosa, i una entrevista realitzada a l’artista per Teresa Millet, així com la reproducció de totes les obres exposades i la instal·lació a les sales del Centre del Carme. Michael Craig-Martin (Dublín 1941) va viure als Estats Units, on va cursar estudis de belles arts a la Yale University School of Arts and Architecture. Entre els seus companys d’aleshores es troben artistes com Brice Marden, Richard Serra i Jonathan Borofsky, entre altres. Per ampliar els seus estudis, es va traslladar el 1966 a Londres, on presentaria el 1969 la seua primera exposició individual a la Rowan Gallery. Des d’aleshores ha realitzat nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, entre les quals podem destacar l’exposició The New Art, organitzada el 1972 per Anne Seymour per a l’Hayward Gallery, que va aglutinar els representants de l’art conceptual britànic. Entre les seues obres més conegudes d’aqueixa època es troba la instal·lació An oak tree (1972), en la qual un got d’aigua sobre un prestatge elevat a uns metres del sòl incorporava la metàfora d’un roure. Més recentment, s’han popularitzat els seus dibuixos murals d’objectes a gran dimensió, les seues darreres instal·lacions i les seues pintures, caracteritzades per un intens colorit. En les seues creacions, en les quals es fa evident la influència de l’art pop i de l’art minimal, Craig-Martin reflexiona constantment sobre qüestions fonamentals de la naturalesa de l’art, sobre la seua representació i l’impacte en l’espectador. Explora fonamentalment el món dels objectes quotidians, reals o traslladats a imatges de gran escala, les siluetes dels quals superposa i, en ocasions, aplica colors vius. En aquests processos els objectes incorporen uns amplis continguts simbòlics i metafòrics. Entre les nombroses exposicions individuals que ha realitzat destaquen la completa retrospectiva que la Whitechapel Art Gallery de Londres li va dedicar el 1989 i la instal·lació amb pintures murals que va realitzar a la sala de projectes del MoMA de Nova York el 1991. Va dissenyar instal·lacions, expressament concebudes per al Museum Sztuki de Lódz (Polònia), i per al Centre Georges Pompidou de París el 1994. Aquest mateix any va organitzar l’exposició Drawing the Line per al South Bank Centre de Londres, amb dibuixos lineals des de la prehistòria fins als nostres dies. Va ser un dels artistes inclosos en Un siècle de sculpture Anglaise, inaugurada al Jeu de Paume de París el 1996. Més recentment va presentar Always Now, exposició retrospectiva de les seues instal·lacions al Kunstverein de Hannover el 1998; aquest mateix any va representar al Regne Unit a la Biennal de São Paulo. El 1999 va exposar una instal·lació al Württembergischer Kunstverein de Stuttgart, i va realitzar una pintura mural en la planta baixa del MoMA de Nova York que formava part de la mostra Modern Starts: Things, primera de les exposicions que ha organitzat el museu novaiorqués per a commemorar el nou mil·lenni. Michael Craig-Martin ha exercit la docència d’art des de la seua arribada al Regne Unit el 1966. El 1970 va ensenyar al King’s College de Cambridge com a “artista resident” durant dos anys. Posteriorment, des del 1978 fins al 1988, va ser professor al Goldsmith’s College de Londres, on va ingressar de nou el 1993 com a Millard Professor of Fine Art. Entre els seus alumnes es troben artistes de renom internacional com Ian Davenport, Damien Hirst, Gary Hume, Sarah Lucas, Julian Opie i Fiona Rae. Entre altres articles i assaigs, ha publicat “The teaching of Josef Albers: A personal Reminiscence” (1995) i “Post-painting, painting and other thoughts” (1997).