Lucebert

L’exposició de Lucebert, figura crucial de la poesia holandesa de postguerra i autor d’obra plàstica, reuneix 146 obres, entre les quals s’inclouen dibuixos i pintures realitzats, en part, a Espanya entre els anys 1964 i 1994. El catàleg que es publica amb motiu de la mostra està il·lustrat amb reproduccions de les obres exposades i conté textos de Cees Nooteboom, Lasse Sodeberg, Ad Petersen, la recuperació d’un text d’Antonio Saura sobre Lucebert i una selecció de poemes de Lucebert, en part inèdits a Espanya, on només es va publicar una antologia el 1978 en Plaza y Janés. Lucebert, pseudònim de Lubertus J. Swaanswijk (Amsterdam 1924-1994), va practicar el dibuix i la pintura des de la seua infància, i el 1938 va assistir com a becat a l’Escola d’Arts Decoratives d’Amsterdam. Inicialment va ser conegut per la seua obra poètica, i el 1948 es va unir al grup de poesia experimental holandés; poc després va participar, sobretot com a poeta, encara que també va contribuir amb guaix i dibuixos, en la creació del grup Reflex juntament amb Corneille, Cosntant i Arp, grup que posteriorment es va integrar en el moviment COBRA. El 1949, Lucebert va participar amb els seus poemes-pintures en la primera exposició internacional de COBRA a l’Stedelijk Museum d’Amsterdam, i la seua obra va assolir una gran difusió internacional després de la seua participació en certàmens com la Dokumenta de Kassel, la Biennal de París —on li atorgaren un premi—, la Vitalità n’ell Arte a Venècia el 1959, la International Exhibition de Pittsburg el 1961, així com al Japó, Itàlia o Alemanya i l’exposició retrospectiva que li va dedicar l’Stedelijk Van Abbe Museum d’Eindhoven el 1961. A partir de la dècada dels cinquanta, la seua poesia revolucionària va tenir una influència considerable en el seu país, i després de la seua publicació a Alemanya el 1955 va ser invitat per Bertolt Brecht a Berlín oriental. En els seus inicis va començar a sentir-se atret per l’obra de Picasso, Arp, Miró i per la d’uns altres artistes avantguardistes. A la fi dels anys quaranta comencen a aparéixer en els seus dibuixos i guaix uns éssers mítics que presenten similituds amb els que apareixen en els quadres d’alguns amics seus, també components del grup COBRA. En la seua obra veiem sempre, com una característica constant, un joc finament poètic de línies i colors, d’una gran llibertat. Vers el 1960 assimila el llenguatge mitologitzant de COBRA, inspirat en una figuració que li fascina i li recorda de prop el dibuix dels xiquets i el dels malalts mentals. L’obra de Lucebert ens mostra un món deforme i caricaturesc, visió demoníaca del nostre i poblat d’éssers estranys, animals i monstres. Al llarg dels anys seixanta, els seus traços lineals es fan cada vegada més durs i agressius. Lucebert retrata en aquest període, amb una crueltat implacable, un ésser humà dominat per les seues passions i les seues obsessions. Lucebert va sentir una especial fascinació per Espanya, les seues gents, el seu idioma, el seu art i la seua literatura. A partir del 1963 va adquirir una casa en la costa alacantina, on viuria durant llargues estades, concentrat en la seua obra i vivint relativament aïllat. Va mantenir escassos contactes amb alguns dels seus amics, com Antonio Saura, que considerava Lucebert la seua ànima bessona del nord.