Lothar Baumgarten

El Centre del Carme, com a segona seu de l’IVAM, va acollir amb freqüència intervencions realitzades in situ per a algun dels seus espais emblemàtics. En aquest cas, i per un període de dotze mesos, Lothar Baumgarten (Rheinsberg, Alemanya, 1944) va intervindre les parets interiors del claustre renaixentista. Terra Ferma és el nom que va donar Colón a la part Nord-est d’Amèrica del Sud (Veneçuela i Les Guayanas); en botànica, aquest respon a les zones de terra seca que es troben en les riberes altes dels rius, en oposició a les pantanoses i inundables de les àrees més baixes. En 1971, quan encara era alumne de Joseph Beuys, Baumgarten ja inscrivia noms indis sud-americans sobre fotografies que, no obstant això, no eren les selves tropicals que semblaven, sinó diferents imatges de Grünkohl, una varietat de bròquil. Interessat en les cultures indígenes americanes, la seua mirada antropològica ha sigut transferida a l’art des de l’artístic, no des de l’arxivístic o documental. Els nombrosos viatges que ha realitzat com un antropòleg visual, no sempre s’han plasmat en imatges d’aquells llocs, sinó en interpretacions, en el seu estudi o la seua casa, del que ha sentit allí; com un xaman que exercira allà on es trobe.

Sobre una pintura d’òxid roig que s’estén pels quatre costats del claustre, diferents requadres, similars als d’una taula periòdica dels elements, mostren noms en castellà («oro», «zinc», «platino» o «tántalo») escrits amb lletres blanques sobre un requadre negre. Damunt d’aquests, de manera invertida doblement (lletres negres sobre fons blanc i text voltejat) una sèrie de paraules que responen als seus noms en llengües ameríndies. La reflexió sobre el colonialisme és subtil però contundent, perquè el text en castellà, escrit en majúscules, és dominant, impositiu. Aquesta instal·lació de llarg recorregut incloïa els efectes del temps i de la humitat en els seus textos pintats, que van acabar desprenent-se, a poc a poc, del mur.