Lajos Kassák i l’Avantguarda Hongaresa

La mostra presenta l’important període constructivista de Lajos Kassák, la carrera polifacètica del qual va encarnar l’ideal avantguardista de treballar tot tipus d’art: pintura, arquitectura, teatre, disseny i tipografia, sense deixar de costat l’acció política. L’exposició reuneix prop de cent obres, entre les quals s’inclouen 50 pintures a l’oli i composicions de paper de Kassák, obres d’altres artistes del seu grup com Sándor Bortnyik, Béla Uitz, Jànos Matthis Teutsch, László Moholy-Nagy, László Péri, Jozsef Nemes Lampérth, Lajos Tihanyi i Alfréd Forbàt. Es presentaran també els periòdics dirigits per Kassák A Tett, Ma i Dokumentum, així com llibres il·lustrats per ell, obres mestres de la tipografia. El catàleg de l’exposició reprodueix les obres exposades i publica escrits de Krisztina Passuth, Mariann Gergely, Georges Daranyi i Emmanuel Guigon.

El pintor, escriptor i poeta Lajos Kassák (Ersekujvar 1887 – Budapest 1967) va ser una figura fonamental en el lideratge dels cercles d’art d’avantguarda a Hongria. Les seues activitats com a artista, activista o empresari li converteixen en una de les figures destacades de les avantguardes internacionals del segle XX. Obrer metal·lúrgic, de formació quasi autodidacta, va prendre part molt activa en els moviments obrers de començaments de segle. En 1907 va travessar Europa viatjant a peu des de Budapest a París, on va contactar entre 1909 i 1912 amb Apollinaire, Picasso, Modigliani i Marinetti, tots ells presències crucials en el desenvolupament de les seues idees estètiques. El primer grup representatiu dels artistes d’avantguarda a Hongria va ser el “Cercle d’activistes hongaresos” fundat en 1915. Inicialment es van unir al voltant de la revista A Tett editada per Lajos Kassák, en la qual van trobar una plataforma per a l’expressió literària i per a les seues aspiracions polítiques. A més de poemes, relats i assajos literaris, la revista incloïa estudis d’estètica i sociologia d’autors com Dezso Sabó, Mátyás Gÿorgy, Adalar Komjat, Imre Vajda i Janos Mácza i materials d’autors estrangers com Marinetti, Kandinsky, G. B. Shaw, Walt Whitman, Apollinaire, Jules Romains, Ludwig Rubiner o Ivan Goll. Entre els il·lustradors que van col·laborar en la revista: Pal Pátzay, Peter Dobrovits, Bela Uitz i Josef Nemes Lampért.

En 1916, a causa de la seua postura antimilitarista, A Tett va ser prohibida i Kassák va fundar una altra revista, MA(Hui), que s’editaria a Budapest entre 1916 i 1919 i a Viena entre 1920 i 1926. MA representava les posicions més radicals de l’esquerra fent especial èmfasi en les belles arts. Com havia fet el grup reunit entorn de la revista Der Sturm, també MA va obrir la seua pròpia galeria d’art, on van exposar artistes com Janos Mattis Teutsch, Ede Bohacsek, Josef Nemes Lampért, Sándor Bortnyik, Lajos Tihanyi. També des de MA organitzaven vetlades literàries i matinals musicals al llarg del país promocionant els nous llenguatges formals. Amb la revolució obrera de 1919, els membres de la revista van col·laborar en les activitats propagandístiques, van crear l’Estudi-taller Proletari de Belles arts dirigit als joves treballadors, on s’impartien estudis d’arquitectura, pintura, teatre, dansa i música, cartells, murals i escenografia en una sèrie de tallers com el de pintura que dirigia Nemes Lampért i el d’escultura dirigit per Ferenc Medgyessy.

Després de la caiguda de la República Hongaresa en 1919, la major part dels intel·lectuals esquerrans es van veure forçats a emigrar per l’activitat política mantinguda durant l’etapa revolucionària. Alguns membres del grup, després d’una breu estada a Viena, es van dispersar per Europa: Béla Uitz i János Mácza van ser a la Unió Soviètica, László Péri va ser a París i a continuació a Berlín. En l’emigració van rebre nous impulsos artístics decantant-se cada vegada més pel dadaisme i les activitats artístiques de la jove Unió Soviètica. Kassák i el seu grup van emigrar a Viena, en primer lloc, on van continuar editant MA (6 volums fins a 1926, en els quals va comptar amb col·laboracions d’Hans Arp, Kurt Schwitters, El Lissitzky, Hewarth Walden, Alexander Archipenco, etc.). Kassák, que fins llavors era conegut com a poeta i escriptor, va començar a pintar. La seua exposició individual en la galeria Würtel de Viena en 1921 marca el començament de l’intens treball constructivista de Kassák i l’aparició de la seua noció d’arquitectura-pictòrica. A Berlín el programa educatiu de la Bauhaus va atraure a bastants artistes hongaresos com Marcel Breuer, Hugo Johan, Farkas Molnár, Gyula Pap, Andor Weininger. Kassák va visitar Berlín en 1922, on va exposar en la Galeria Der Sturm. La seua primera poesia Dadá data d’aquest període.

En el seu vessant plàstic va tindre gran influència una exposició d’artistes russos d’avantguarda que va poder contemplar en la Galeria Van Diemen de Berlín. També en 1922 va publicar en col·laboració amb László Moholy-*Nagy la influent antologia d’art Buch neuer Künstler (Llibre de Nous Artistes). Al seu retorn a Hongria en 1926 va reprendre les seues activitats literàries, creant la revista Dokumentum. Entre 1928 i 1938 Kassák es va implicar intensament amb els cercles d’esquerres de treballadors i intel·lectuals centrats en el periòdic Munka (Treball). En els anys cinquanta el seu treball va ser censurat pel règim comunista hongarés. Això va provocar el seu progressiu aïllament, en el qual va continuar desenvolupant en les seues obres l’estil constructivista, creant composicions abstractes a gran escala i collages d’inspiració surrealista.

A diferència d’altres artistes hongaresos com Moholy-Nagy i Gyorgy Kepes que van emigrar als Estats Units i van ser ben coneguts com a membres de la Bauhaus i fundadors de l’Institut de Disseny de Chicago, o André Kertész i Marcel Breuer que són constantment citats entre les majors figures del constructivisme, Kassák mai va ser reconegut entre els artistes del constructivisme internacional. Les seues primerenques realitzacions i la seua posterior carrera es van veure embolicades per la foscor de l’exili intern i de l’hostil ambient polític que va dominar la seua pàtria. Va morir a Budapest en 1967.