La fotografía en la Col·lecció de l’IVAM

La inclusió de la fotografia en les col·leccions de l’IVAM està completament unida a la idea motriu del seu projecte inicial, aportant una realitat que no era tractada a Espanya fins este moment amb normalitat, ja que, tant el descobriment, com el desenrotllament de la seua utilització, han estat completament lligats a l’evolució de l’art modern i era necessari incloure esta disciplina artística, no sols en la col·lecció, sinó en cada una de les activitats de l’IVAM amb el mateix nivell que el dibuix, l’escultura o la pintura, per a demostrar –reconeixent la seua importància– les verdaderes bases historiogràfiques de l’art modern. Una eina que amb el seu avanç tecnològic ens ha portat en l’actualitat al desenrotllament dels multimèdia, amb les seues autopistes de la informació, que aporta un exercici massiu i democràtic de creació gràcies a la seua utilització amb un marcat caràcter social i reivindicatiu. Esta encertada decisió pretenia concloure definitivament una inútil polèmica, basada únicament en el fet que en utilitzar esta nova eina del llenguatge, els seus resultats no eren dignes de ser tractats com a obres d’art. Una polèmica que ja estava superada en altres nombrosos països i que a Espanya, a pesar de comptar amb autors reconeguts internacionalment i de realitzar-se diferents festivals i congressos, encara perdurava en els circuits museístics en general. La col·lecció fotogràfica de l’IVAM s’inicia amb el mateix esperit de la col·lecció principal, que seguix un criteri fonamentalment històric, orientat a expressar i subratllar les característiques de l’art modern i contemporani, així com les aportacions específiques del seu desenrotllament en la situació cultural espanyola i molt concretament la valenciana, en estar vertebrada per les escultures de Julio González, que aporta la utilització del buit i l’acoblament de peces en la composició escultòrica. Este canvi en el llenguatge artístic és l’eix principal que dirigix la selecció d’autors que utilitzen la fotografia com una forma d’expressió artística, en paral·lel amb els artistes que van conformar els moviments històrics dels anys trenta del segle XX, i dels quals van sorgir posteriorment com l’informalisme i el pop art. Moviments que són tractats amb gran interés en la Col·lecció de l’IVAM. La fotografia, el fotomuntatge i el disseny gràfic, són integrats totalment, tant en la Col·lecció com en les exposicions temporals que es van presentant, i situats en el lloc que els correspon en la història de l’art. Obres que són realitzades per les figures més emblemàtiques de les avantguardes artístiques i d’una sèrie d’autors molt poc estudiats, que doten a esta col·lecció d’un caràcter diferent i exclusiu i que són d’una gran ajuda per a comprendre la situació actual de l’art contemporani. Autors situats des de l’inici de la modernitat, allargant el període d’actuació, sobre aquells autors que tenen una connexió directa amb el concepte principal de la col·lecció, basat en el canvi profund que aporten, en la recerca de la forma, conjuntament amb el compromís que mantenen, enfront dels esdeveniments que es desenrotllen en la societat en què viuen. A causa de les escasses col·leccions fotogràfiques que existien a Espanya, en l’inici de les col·leccions de l’IVAM, i gràcies la col·lecció de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, que va ser depositada a l’IVAM i que compta amb peces històriques d’algun dels grans pioners en la utilització de l’escriptura de la llum, es va decidir allargar el període d’actuació de la Col·lecció de Fotografia des dels orígens fins als nostres dies, amb autors tant espanyols com internacionals. Així, la Col·lecció de Fotografia de l’IVAM presenta una particular revisió de la història de la fotografia, a partir dels pioners que van saber diferenciar l’experimentació estrictament tècnica, aportant a les seues obres un marcat caràcter artístic, l’obra dels principals innovadors que van desenrotllar el seu treball entre les dos grans guerres mundials, fins als autors europeus, espanyols i especialment valencians, que no posseïxen les col·leccions dominants als Estats Units i que han predominat com a base en les escasses publicacions històriques editades fins aquell moment. Obres de gran importància que, a diferència de pintures o escultures realitzades pels grans mestres, es podien adquirir i a les quals inclús, en alguns casos, encara es té accés en l’actualitat, per bé que actualment el mercat de l’art ha sobrepassat amb escreix les expectatives sobre les obres realitzades en suport fotogràfic i hi ha una valoració excessiva sobre determinats autors que estan de moda i, així mateix, un oblit dels principals interpretes de la història. La Col·lecció de Fotografia de l’IVAM pretén potenciar l’eliminació de dos supòsits que han marcat l’evolució de la fotografia. El primer, sobre la falsa atribució que els resultats d’esta eina són fruit exclusivament de la tècnica i representen fidelment la realitat, i el segon –una vegada superat el primer–, que apareix per a valorar només els mèrits d’aquelles fotografies realitzades per artistes, amb genials manipulacions que les convertixen en objectes únics, en contra de les infinites còpies que la fotografia pot aportar, la més important de les seues característiques específiques, que va iniciar una nova revolució tecnològica, com a imatge democratitzadora de la societat. Per estes raons, en este conjunt d’imatges, podem estudiar algunes de les obres dels grans mestres que han conformat la història de la fotografia, però és a partir de l’obra de Robert Frank i de Gabriel Cualladó quan les fotografies s’adapten perfectament als plantejaments teòrics de la Col·lecció de l’IVAM, trobant una àmplia representació d’obres d’aquells autors que, utilitzant l’eina de l’“escriptura de la llum”, coincidixen plenament amb l’objectiu conceptual de la Col·lecció. També en plena coincidència amb la idea motriu de la Col·lecció ens trobem amb una important selecció de fotomuntatges, la qual s’inicia amb la totalitat dels fotomuntatges realitzats per John Heartfield per a la revista AIZ, en el període de l’avantguarda clàssica, recuperant les revistes d’època com a verdaders originals, ja que així ho entenien els mateixos autors, que estaven en contra de la figura de l’artista i el seu art era dirigit principalment cap als ciutadans, amb una gran càrrega revolucionària. Esta línia de la col·lecció es complementa amb l’important depòsit de l’obra del fotomuntador valencià Josep Renau, que va aportar la inclusió del color en el fotomuntatge polític, enllaçant directament amb la idea de muntatge i apropiació d’imatges, dels artistes pop que apareixen en els anys seixanta, en el moment en què l’art no figuratiu va entrar en crisi i la relació d’art i societat era totalment ambigua, coexistint posicions més o menys subtils en les dos direccions. Sense restricció per les tècniques utilitzades, podem vore en esta exposició les possibilitats que oferix el fotomuntatge en totes les seues vessants. Des de les primeres utilitzacions pels primers fotògrafs que intentaven simular una acció realista, a les diferents experimentacions que es van originar en l’època de les avantguardes històriques, deixant al descobert la força comunicativa del fotomuntatge. A partir dels anys vint, el collage cubista i el fotomuntatge van tindre una especial incidència entre els constructivistes i els dadaistes, i van ser utilitzats per estos últims com a instrument d’acció política i crítica social a causa de la força i l’impacte visual resultants d’esta singular relació lliure de fragments de la realitat. Unes idees que van evolucionar conjuntament amb l’ús de la fotografia, les noves tipografies i els procediments de reproducció gràfica, que van oferir molta més precisió al llenguatge del fotomuntatge i van permetre la seua difusió massiva, marcant la seua continuïtat en l’obra d’artistes de generacions posteriors que també estan presents en esta Col·lecció. La selecció que ara presentem esta formada per 500 obres dels 230 autors més representatius que conformen la Col·lecció. Està realitzada a partir de les donacions rebudes per particulars o pels mateixos artistes, d’una selecció dels importants depòsits de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de la Fundació Josep Renau, de la Col·lecció Gabriel Cualladó, de la Col·lecció Ordóñez-Falcón i de la Col·lecció Gandia i la Safor. Els paisatges de Joanot Martorell, compartida amb l’Ajuntament de Gandia, però sobretot per les periòdiques adquisicions dutes a terme des de l’inici del projecte de l’IVAM.