La Col·lecció de l’IVAM. Adquisicions 1985–1992

ExposicióIVAM Centre Julio González

L’IVAM naix en 1985 com a Institut d’art modern i, com a institució artífex de generar, consolidar i conservar una col·lecció pròpia, també com a museu. Aquell mateix any inicia la seua col·lecció amb una important donació i compra d’obres de l’escultor Julio González, base mateixa de l’IVAM i motiu principal que la seua seu de nova planta porte el seu nom. Des d’aquest moment, les adquisicions realitzades s’han vinculat amb la seua programació expositiva, especialment des de febrer de 1989, data d’inauguració de les dues seus actuals, el Centre Julio González i el Centre del Carme. Aquesta mostra actualitza i organitza les adquisicions d’acord amb uns blocs temàtics que, fet i fet, també són els que estructuren l’exposició.

El primer bloc, Inici de la modernitat a València, se centra en els artistes valencians Ignacio Pinazo i Joaquín Sorolla, i en la seua renúncia a l’academicisme des del moment que converteixen l’espai públic en el seu estudi. El següent, anys 30. L’experimentació abstracta inclou els artistes que es van adscriure als principals grups formats al París de la dècada 1930 —Cercle et Carré, Art Concret i Abstraction-Creation— i que propugnaven l’experimentació abstracta com a pràctica creativa. El Fotomuntatge atorga a aquesta tècnica la importància cabdal d’una edició visual que ha marcat l’art posterior, amb obres de Grosz, Heartfield, Renau o Lekuona, entre d’altres. El següent bloc Informalisme europeu i Expressionisme Abstracte arreplega l’obra d’autors europeus i nord-americans que, després de la Segona Guerra Mundial, van optar per l’abstracció com a llenguatge per a expressar la duresa d’una contesa inèdita fins a aquest moment. Aquesta secció defineix, així mateix, les diferències importants de criteri existents entre els diferents moviments i els seus contextos propis. En aquesta línia situada es justifiquen els dos blocs següents: Grup Parpalló. La renovació plàstica valenciana i Tendències postconstructivistas a Espanya, que inclou obres d’Alfaro, Equipo 57, Palazuelo, Sempere o Yturralde. Els dos següents guarden una certa relació de continuïtat entre si: Aspectes del Pop se centra en el moviment sorgit i desenvolupat als Estats Units i la Gran Bretanya; i L’assalt al realisme analitza les tendències pop europees, amb especial atenció a l’àmbit espanyol caracteritzat per Equipo Crónica, Equipo Realidad, Anzo, Armengol, Heras o Genovés, entre d’altres. La selecció es completa amb un bloc temporal 1970–1991 que arreplega les renovacions avantguardistes que inclouen la performance, la fotografia com mig artístic o la nova escultura; i, a manera de colofó, amb una Selecció de les col·leccions fotogràfiques de l’IVAM que, sens dubte, representen una base fonamental de la col·lecció de l’IVAM.