La Col·lecció d’Art de Telefònica

Un poc més d’un any i mig després d’inaugurar-se l’IVAM (18 de febrer de 1989), té lloc la primera exposició d’una col·lecció d’art privada. La Colección Telefónica és un bon exemple d’aquelles corporacions que, al llarg de l’últim terç del segle XX, van activar un moviment de participació en la vida cultural del seu temps a través de Fundacions amb finalitats no lucratius. Es van iniciar llavors col·leccions d’art que, amb freqüència, van adquirir obres i artistes inassolibles per a col·leccions públiques dependents de museus de recent creació, com l’IVAM. Aquesta mostra reunia onze pintures i un dibuix de Juan Gris (Madrid, 1887 – Boulogne-Billancourt, 1927), un clar representant del cubisme i del qual poques col·leccions disposen de tantes obres emblemàtiques, com la magnífica pintura Vasos, periódico y botella de vino (Gots, periòdic i botella de vi, 1913), per exemple. Una cosa semblant ocorre amb el pintor i teòric Luis Fernández (Oviedo, 1900 – París, 1973), del qual es van incloure vint obres de variades sèries i èpoques, entre elles algunes abstractes realitzades durant la seua participació en el grup Abstraction-Création. De Pablo R. Picasso (Màlaga, 1881 – Mougins, França, 1973) es van presentar cinc dibuixos, entre ells dues d’après, en un dels quals, Figures, el pintor reinterpreta un autoretrat de Rembrandt.

Completen aquesta mostra disset obres de diferents formats (algunes de grans proporcions) i tècniques d’Antoni Tàpies (Barcelona, 1923 – 2012) i un conjunt d’obres d’Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924 – 2002) conformat per nou collages, vint-i-sis dibuixos i nou escultures. La selecció d’aquests cinc artistes, grans representants tots ells de l’art del segle XX, recorre d’alguna manera l’espina dorsal de les col·leccions de l’IVAM, i dialoga amb les seues presències i absències.