Julio González en les Col·leccions de l’IVAM

L’obra de Julio González (Barcelona, 1876 – Arcueil, França, 1942) explica, com poques, la relació intrínseca entre artesania i art i, també de manera exclusiva, desdibuixa i redefineix els límits de tots dos. Com el mateix autor va expressar: «Treballar el ferro era un ofici quan jo creia que l’art era pintura a l’oli». L’IVAM posseeix la col·lecció més àmplia de l’escultor català en part per les adquisicions realitzades en la segona meitat dels vuitanta, i en part per la donació de les familiars descendents, Carmen Martínez i Viviane Grimminger, de París. Quan es fixen les bases i la missió museística de l’IVAM, es decideix dedicar la seu de nova construcció al seu nom, com a deferència a la seua producció, que es pot visitar de manera permanent des de l’inici del museu, i com a homenatge i record d’una obra que va marcar una línia pionera quasi sense pretendre-ho. Aquell moment històric precís entre la labor funcional del taller i la pretensió artística de les exposicions, resulta clau per a entendre el recorregut efectuat per l’art des de la modernitat fins a la contemporaneïtat.

La trajectòria de J. González es va iniciar en el treball de la forja i el ferro orientats a l’orfebreria i la joieria, en el taller del seu pare. Tant ell com el seu germà Joan estudien dibuix i la seua pretensió de convertir-se artistes passa més per la idea clàssica de l’art com a tècnica de representació, que com a l’eina de transformació que van aconseguir les seues escultures en ferro. El dibuix és fonamental per a apreciar en les seues obres posteriors el joc entre forma i espai, en obres mestres com a Cabeza ante el espejo (Cap davant l’espill, ca. 1934) o Dafne (ca. 1937). El trasllat de la família a París en 1900 ofereix un canvi radical en la seua percepció de l’art, així com les relacions d’amistat que entaula amb Picasso, Brancusi i, en general, amb el món artístic de la llavors capital mundial de l’art. L’IVAM ha realitzat un bon nombre d’exposicions sobre el llegat de Julio González des de diferents perspectives, intentant explicar de manera diàfana la transcendència de la seua obra i la importància històrica de la seua trajectòria.