Juan Muñoz

ExposicióIVAM Centre Julio González

Coincideixen en aquestes dates en el Centre del Carme tres exposicions que defineixen amb claredat la línia programàtica d’aquesta segona seu de l’IVAM, dedicada a mostrar l’obra d’artistes internacionals que es troben en la seua mitja carrera. Ettore Spalletti exposa en la Capella de la Vida i a la Sala Ambaixador Vic; Lothar Baumgarten intervé les parets del claustre renaixentista i Juan Muñoz (Madrid, 1953 — Eivissa, 2001) mostra una trentena d’obres a la Sala Ferreres.

La clau per a acostar-se al seu treball ve determinada per les figures humanes, certs objectes simbòlics i quotidians (sòls, passamans, escales o columnes) i, sobretot, els espais on tenen lloc aquestes trobades objecte-subjectius. Com ocorre amb escassos artistes contemporanis —tal vegada podríem incloure en aquesta categoria també a Miroslav Balka— Muñoz té en la narració i en la necessitat de contar històries la base fonamental del seu projecte artístic. Els seus personatges són apuntadors teatrals, nans exposats a la mirada externa, grups de persones que parlen entre si, quasi xiuxiuejant, converses inentendibles però imaginables en espais sintetitzats, i de gran simbolisme. Els sòls geomètrics que ocupen sales senceres evoquen llocs de memòria i un gust pel detall argumental de l’arquitectura. L’absència de personatges, o la seua presència ocultada a vegades, remet a una posada en escena teatral beckettiana, d’esperes que no sempre desitgen ser ateses; de significats que tornen sobre si mateixos i canvien cada nova vegada que les instal·lacions són observades.

L’exposició presenta obres realitzades per Muñoz en els últims deu anys, un període de gran producció artística. S’ha editat un catàleg en col·laboració amb el Van Abbeuseum d’Eindhoven que reuneix totes les obres presentades, juntament amb un collage de textos seleccionats per l’artista que inclou guions de pel·lícules, converses, obres de teatre, etc. Sens dubte, Juan Muñoz és un dels artistes més significatius de la seua generació i un banderer de la mirada narrativa en l’art contemporani.