Joseph Beuys

INTRODUCCIÓ GENERAL A L’EXPOSICIÓ “Qui té tots els meus múltiples em té a mi.” Joseph Beuys De totes les possibles aproximacions a l’obra de Joseph Beuys (Krefeld 1921-Düsseldorf 1986), la que oferixen els seus objectes, fotografies, gravats i films editats en sèries, és a dir, els seus múltiples, és la més aclaridora i significativa. En les seues combinacions es concentren tant el pensament social i polític com l’activitat creadora d’un dels artistes més influents del segle xx. Estes constel·lacions d’objectes i elements documentals han de ser considerats com uns autèntics “missatges xifrats“ que desvelen i exemplifiquen fidelment les idees i l’obra del carismàtic Beuys, especialment el seu compromís amb un art capaç tant de criticar l’entorn artístic de la seua època com d’influir i “curar” la societat. Sala 1 BEUYS COM A BEUYS “Estic interessat en el desenrotllament d’una alternativa real al sistema que hi ha a l’oest i a l’est.” Joseph Beuys Les influències filosòfiques i estètiques i la profunda interrelació entre la vida i l’obra del “xaman”, l’influent professor, l’activista social i el creador de formes que va ser Joseph Beuys, obrin el recorregut d’esta exposició que desvela les claus d’un vocabulari iconogràfic i simbòlic que es confronta amb la tradició kantiana per a establir les bases teòriques de l’“escultura social”. Esta sala, que inclou peces representatives de la seua mitologia personal com el vestit de feltre o el trineu, mostra el paper del dibuix com una eina de reflexió i incidix en qüestions clau com la seua visió sacramental de la natura o la seua predilecció per matèries susceptibles de transformació. Sala 2 LA TRANSFORMACIÓ DE L’ENERGIA “Feltre i greix no són ens acabats, en si mateixos no són més que bateries que irradien energia calòrica. El que envolta l’espectador és l’abast d’esta energia calòrica, la seua forma. Açò soluciona el problema ancestral de l’art, l’escissió subjecte-objecte, però no de facto, sinó en l’experiència de la recepció…” Joseph Beuys Vital en el projecte artístic de Joseph Beuys és la idea de transformació de l’energia com a analogia de la capacitat de canvi i curació de la societat, la seua obra més acariciada. L’artista va utilitzar materials càlids com el greix, la mel, la cera, l’oli o els metalls, uns materials que canviaven quan eren exposats a la calor, no sols com a mostra del seu rebuig al mercantilisme artístic, sinó per la seua idoneïtat per a representar l’emissió i la recepció com un procés natural equiparable als processos socials. En estes obres, Beuys assenyala l’home com a agent activador de la consciència de la societat del seu temps. Sala 3 DEFENSA DE LA NATURA “La nostra relació amb la natura està marcada pel fet d’haver-se convertit en una relació incòmoda. La seua conseqüència és que el fonament natural sobre el qual ens alcem, no sols resulta incòmode, sinó que inclús pot ser destruït en la seua totalitat. Ens trobem en el millor camí per a aniquilar completament esta base, mentres posem en pràctica un sistema econòmic consistent en l’explotació desinhibida d’este fonament natural. L’explotació brutal és la conseqüència evident d’un sistema econòmic la norma suprema del qual és l’obtenció de beneficis.” Joseph Beuys La majoria de les obres exposades en esta sala documenten accions que Joseph Beuys va realitzar en el medi natural. Directament relacionades amb l’aparició d’una consciència ecològica i amb la seua visió de la natura com una substància espiritual, les seues performances adoptaven sovint un caire teatral, com quan el veiem agranant un bosc. La utilització del basalt, de pales i altres instruments de cultiu o la inclusió d’animals com la llebre (en la qual ell es veu a si mateix) i la valoració d’arbres, plantes, i, una vegada més, de substàncies naturals, com l’aigua, l’oli o el vi, imprimixen a la seua obra una dimensió ètica que traspassa la frontera d’allò artístic. Sala 4 BEUYS COM A REFORMADOR SOCIAL “Es tracta simplement d’este principi, per a molta gent encara difícil de comprendre, que l’art hui ja no pot ser art si no arriba al cor de la nostra cultura preestablida i actua allí en sentit transformador […].” Joseph Beuys Totes les teories artístiques de Beuys, les seues idees socials i les seues investigacions plàstiques confluïxen en el seu projecte ideològic més contundent: l’expansió de la consciència individual a través d’un compromís col·lectiu resumit en la seua consigna “tot home és un artista.” L’oposició a les forces polítiques per mitjà d’activitats intel·lectuals (escriure, ensenyar, dissertar…) explica la profusa utilització de revistes, periòdics i material imprés “propagandístic” en la seua obra i justifica la introducció d’esta variable econòmica que determina l’equilibri de forces en la societat. Sala 5 BEUYS COM A ACTOR (PERFORMER) I ORADOR “Per descomptat que per a mi el llenguatge és la forma primària de l’escultura. Formem el pensament en un mitjà d’expressió. El mitjà d’expressió per definició és el llenguatge. Caldria, per tant, aprendre a considerar el pensament d’esta manera: el ser humà hauria d’aprendre a considerar-lo tal com un artista observa la seua obra, és a dir, tenint en compte la seua forma, la seua proporcionalitat i la seua força.” Joseph Beuys Directament relacionada amb les anteriors, esta sala funciona com un compendi en què trobem alguns dels més valuosos testimonis del treball, la vida i l’obra de Joseph Beuys: les seues pel·lícules. Els seus concerts, conversacions i tancaments, les seues referències culturals, la seua particular visió del món de l’art i inclús el record d’aquelles persones que admira (com el cineasta Ingmar Bergman, el seu amic l’editor Klaus Staeck o l’artista coreà Nam June Paik), culminen una exposició destinada a realitzar una profunda observació de l’univers d’este artista que va fer del seu treball una verdadera “missió”.