Joan Cardells

Coincidint amb l’exposició de Carmen Calvo, aquesta retrospectiva de Joan Cardells (València, 1948 – 2019) va reunir en l’IVAM Centre del Carme dos artistes que, des de posicions divergents, van plantejar una renovació plàstica en l’art valencià dels anys setanta i vuitanta. Un Cardells molt jove havia iniciat la seua trajectòria acostant-se als plantejaments d’Estampa Popular, on va desenvolupar una labor de tints expressionistes i compromesa, característica d’aquest període. En 1966, convençut dels beneficis del treball col·lectiu, funda al costat de Jorge Ballester l’Equipo Realidad. Fins a 1977, aquest duo genera una obra pròxima a certs postulats de l’art pop amb predomini d’un compromís sociopolític no exempt, no obstant això, d’un distanciament objectiu i certa ironia crítica. Diverses d’aquestes obres pertanyen a la Col·lecció de l’IVAM i representen una fita dins de l’art polític desenvolupat en el tardofranquisme.

Entre 1977 i 1990, els anys de producció que arreplega aquesta mostra, Cardells evoluciona cap a una experimentació que s’allunya de la pintura colorista i que aprofundeix en materials com el fibrociment, el ferro colat o el plom, acompanyats de dibuixos i gravats en blanc i negre. La paleta se centra en una varietat àmplia de grises i el color kraft del paper d’embalatge o de diversos tipus de cartó, que redunda en una mirada proletària i masculina. Les renyines són un conjunt de relleus realitzats en ferro colat que mostren escenes de baralles i enfrontaments. No és difícil vincular aquestes obres al moment de Transició on s’estaven situant encara les bases democràtiques d’Espanya i, encara avui, continuen sent monumentals i de gran atractiu formal i conceptual. Les escultures realitzades amb fibrociment reprodueixen, com seguint patrons de sastreria, peces com a jaquetes, camals, mànegues… i semblen il·luminar sòbriament un temps estancat que necessitava deixar fluir líquids dins de si.