Jacques Lipchitz

Amb aquesta mostra de la faceta dibuixística de Lipchitz desenvolupem el programa d’exposicions dedicat al dibuix com a activitat fonamental en la creació artística, alhora que s’aprofundeix en l’obra d’aquest autor, les escultures del qual es van poder contemplar a la Galeria 1 de l’IVAM el 1997. A diferència dels dibuixos dels pintors, en els quals el món físic és concebut en dues dimensions i normalment de manera fragmentària, els dibuixos dels escultors són concebuts com a configuracions potencials de formes tridimensionals i sovint com a projectes definitius per a escultures que són en elles mateixes un tot físic. Els dibuixos de Jacques Lipchitz, un dels millors escultors del segle XX i que amb més encert ha dut el seu treball les formes i les idees del cubisme, il·lustren esplèndidament aquesta diferència. Lipchitz va dibuixar tant abans com després de realitzar la seua obra escultòric. Per a ell, el dibuix era un potencial punt de partida de l’escultura, o l’exploració de variacions de temes i formes ja creades en tres dimensions. En els seus dibuixos podem veure millor el seu procés d’autorealització en adonar-se de la seua experiència i lluitar per a integrar la idea sorgida amb la forma