Ignacio Pinazo

L’obra sobre paper de Pinazo es coneix molt menys que la pintura a l’oli, però es pot afirmar, sense caure en l’excés ponderatiu, que només pel seu vessant de dibuixant, Pinazo és ja un dels grans creadors del seu temps. Una primera espasa de la història del dibuix espanyol. Els seus biògrafs conten que Pinazo va destacar com a hàbil dibuixant. Tot just iniciar els estudis en l’Escola de Sant Carles, va obtindre un segon accèssit en la classe de “dibuix al natural”. El dibuix va ser una de les pràctiques artístiques més habituals que amb el màxim esforç va desenrotllar en el temps que li deixaven lliure durant l’adolescència les seues activitats laborals. El seu domini del llapis se situa amb el pas dels anys en el terreny del més pur virtuosisme, un virtuosisme sense ostentacions, que li permet avançar o moure’s en qualsevol direcció, siga acadèmica o la més inqüestionable modernitat. La relació de Pinazo amb el dibuix és la història d’una passió i una obsessió. El dibuix es convertix per a l’artista en un mitjà de coneixement i anàlisi del món que l’envolta. Els seus dibuixos no són simples mecanisme tècnics al servici de la concreció d’una idea plàstica, sinó obres amb entitat en si mateixes. Com bé el delaten les peces d’esta exposició, el seu el dibuix té un extraordinari valor autobiogràfic i de crònica de la vida del seu temps. Els models professionals i els successos urbans són dibuixats pel seu llapis amb el mateix interés que les escenes domèstiques del seu entorn familiar. Una successió d’imatges, sorprenentment variades, que conformen un rutilant mosaic social i vital. La novetat de la present mostra rau en el fet que és la primera que se li dedica a una col·lecció de dibuixos d’extraordinària qualitat (majoritàriament dibuixats a doble cara) procedents de col·leccions particulars, que formaven un conjunt tancat que ara es pot apreciar en tota la seua dimensió. Entre els dibuixos hi ha esbossos d’obres tan importants com L’abdicació del rei en Jaume al llit de mort, Les filles del Cid o El guardavies. També un considerable nombre d’estudis de nus femenins i masculins que permeten apreciar com Pinazo va ser un mestre en este gènere. Hi ha dibuixos molt acabats junt amb altres de més esquemàtics; dibuixos preparatoris d’algunes de les seues més famoses pintures, junt amb dibuixos i plomins concebuts com a autèntiques creacions. En l’exposició “Pinazo a Itàlia”, organitzada per l’IVAM i que viatja a Roma en 2008, es va estudiar la producció plàstica dels seus anys de pensionat. Amb la present mostra, centrada en una parcel·la significativa dels cents i milers de dibuixos que va realitzar, es continua desvelant part de la producció d’un dels seus períodes més suggeridors. Pinazo va fer un primer viatge a Itàlia per compte propi entre 1873 i 1874. Com a pensionat de la Diputació de València va a Roma per segona vegada en 1876, acompanyat de la seua esposa Teresa Martínez. A Roma naix el seu primogènit Ignasi Pinazo i Martínez en 1879. Teresa i Ignasi seran retratats en dibuixos i apunts a l’oli amb prou freqüència. Una sèrie dels dibuixos que ara es mostren retraten la vida domèstica del pintor en eixos anys. Pinazo arriba a una Itàlia acabada d’unificar i a una Roma erigida la capital del nou Estat, seu de la cort de Víctor Manuel II, que mor en 1878, quan el pintor es troba en la capital italiana. Fets històrics que el seu llapis, igual que el seu pinzell, intenten reflectir. De la mateixa manera que al mestre M. Fortuny, res passava desapercebut al llapis de Pinazo, que dibuixava quan l’ocasió ho requeria amb una prestesa extraordinària. Amb la selecció de més de cent peces d’esta meravellosa col·lecció penetrem en les sendes íntimes de la creació d’este geni del dibuix.