Gerardo Rueda

La irrupció en l’escena artística internacional de l’expressionisme abstracte nord-americà va propiciar a Europa una sèrie de filies com va ser en l’estat espanyol l’aparició del grup El Paso. En el si d’este corrent d’influència de l’abstracció, es van trobar també Gerardo Rueda (Madrid, 1926 – 1996), Fernando Zóbel i Gustavo Torner. Per iniciativa d’estos tres artistes, coneguts també com El Grupo de Cuenca, es va fundar en 1996 el Museu d’Art Abstracte situat a les Cases Penjades de Conca. Estos tres artistes van contribuir a convertir esta ciutat castellana, en les dècades de 1950 i 1960, en l’epicentre de l’art abstracte de l’estat espanyol.

L’actitud oberta i menys conservadora, va fer a Gerardo Rueda fugir del dramatisme, de la violència gestual, del caràcter irracional i convulsionat de les propostes artístiques del Grup de Conca, posicionament que li va fer abandonar el grup. L’obra de Rueda va reprendre els plantejaments i les investigacions formals dels espacialistes italians, especialment Lucio Fontana. Posteriorment, la cerca creativa de l’artista es recolza en la racionalitat i la reflexió, unides a una ocupació serena i exquisida dels principis geomètrics.

Rueda va anar configurant gradualment una posició abstracta sustentada sobre conceptes més lírics. Esta tendència es manifesta igualment en el cromatisme que aplica a la seua obra, amb colors que presenten també l’actitud moderada i serena que caracteritza tota la seua obra. Si bé pot semblar que la gamma cromàtica sé limitada, i fins i tot parca, la pintura de Rueda busca un ús del color subtil i ple de matisos.

Esta exposició retrospectiva, curada per Serge Fauchereau per a l’IVAM, reuneix cent trenta obres, pintures i escultures que reflecteixen la seua evolució. Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg amb textos de Serge Fauchereau, Tomás Llorens, Michael Zakian i Juan Manuel Bonet.