George Grosz

Els dibuixos i gravats de Georg Grosz (Berlín, 1893 – 1959) mantenen intacta la seua capacitat de mostrar críticament, i amb el mínim gest possible, la societat del seu temps. La pobresa dels baixos fons, la prostitució, la corrupció de la política i l’exèrcit, els resultats dramàtics de les guerres, la falta d’esperança social… són alguns dels temes que tracta amb una mirada afilada i una actitud subversiva mai exempta d’humor. L’exposició mostra les carpetes d’obra gràfica publicades en Malik Verlag i altres editorials entre 1916 i 1933 i provenen dels fons de la Col·lecció Marco Pinkus, adquirits per l’IVAM en 1991.

Després dels anys d’educació artística a Dresden, Berlín i París i unes primeres obres de caràcter naturalista, la seua producció es va endurint temàticament i estilísticament durant la Primera Guerra Mundial i els anys posteriors. El mateix Grosz va ser mobilitzat per l’exèrcit i llicenciat per inutilitat en 1915. En 1917 és de nou mobilitzat i, després d’una estada en un hospital psiquiàtric, se li rebutja definitivament per «inútil total». Aquest mateix any coneix a Wieland Herzfelde i al seu germà John Heartfield, responsables de l’editorial Malik, amb els quals va mantenir una relació estreta fins a 1931 i en les revistes com ara Neue Jugend, Die Pleite i Der Gegner en què va publicar articles, poemes, dibuixos i manifestos.

Grosz va ser un dels primers afiliats al Partit Comunista Alemany i un dels principals activadors del grup Dadà de Berlín. La seua gran capacitat de treball el va portar a publicar en un gran nombre de revistes i a realitzar tota mena d’intervencions artístiques, incloent-hi el disseny de decorats per a les obres teatrals d’E. Piscator. Va ser processat per les seues obres Ecce Homo i Hintergrund. Angoixat cada vegada més pel clima polític que s’estava estenent a Alemanya, deixa el país i s’instal·la en el sud-est francès en 1927; en 1929 viatja a Itàlia i en 1933 es trasllada als EUA. Va adquirir la nacionalitat estatunidenca en 1938 i allí va romandre fins a 1959, quan torna a Berlín i on va morir aquell mateix any. Amb motiu d’aquesta exposició, s’ha editat una extensa publicació que reuneix totes les obres presentades, així com textos, poemes i manifestos de l’artista.